Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

 
Fa mesos que el Ramon ha trobat una feina a les afores de Manresa. Cada matí marxa amb el cotxe cap a les 7’15. Ho ha calculat tot, i no té altre remei que anar-hi amb el seu vehicle si vol arribar a l’hora.
Dues hores llargues de cotxe, diàries, comptant anada i tornada. Ho ha provat tot: Catalunya ràdio, música, cassettes, silenci, mirar les cares dels altres quan hi ha cua, ...etc. Tot, o quasi tot... perquè li faltava intentar fer del vehicle una ermita secular sobre quatre rodes.
 
Avui el Ramon ens explica com funciona la seva original ermita secular en el marc del gran pelegrinatge laboral que envaeix l’autopista a les hores punta.
Una petita icona de la Mare de Déu, amorosida a cops pels moviments de la senyera que penja, estreta i llarga. Quan surt de la Ronda, més o menys, una estoneta de música, relaxant sense passar-se. Després: salutació al Senyor, “bon dia, ets en mi, gràcies. Que totes les meves intencions, accions, i operacions, el treball i el descans, estiguin vinculats al teu amor. Que no desentoni de Tu, i en tot pugui servir i estimar. Amén”.
Passant ja per Badia el Ramon es fa la pregunta: Com va anar ahir?. Tinc que donar-te gràcies per la vida. És que resulta que estic viu, Déu meu, i només això és molt gran.
 
Tots seguit el Ramon reviu la pel·lícula del dia anterior. Es fixa en dos o tres moments molts especials: el sentiment contrariat que li va produir una foto del diari quan un personatge feia on era Déu a Xile el dia del terratrèmol .. . L’altre moment va ser la confidència del porter quan li va dir que tenia la dona ingressada. Aquella cara del bon home... I el Ramon els té presents i si cal es disculpa.
A partir de Terrassa l’ermita es converteix en projecte concret pel dia d’avui. De forma que quan el Ramon aparca, i saluda a una companya que acaba d’arribar ara mateix, li surt un bon dia ample, amable, ple de bona voluntat.
 
Tants vehicles, tantes hores, soledat i paciència indispensables.... una nova forma d’ermita... secular.