Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Ha saltat a totes les grans agències mundials d'informació. Sembla impossible. És cert. Un "Jumbo" amb 240 nens ha caigut al mar i no hi ha supervivents. Com és possible una desgràcia d'aquesta dimensió?

No és el pitjor. Als 10 minuts hi ha un altre accident semblant. 240 nens que viatjaven en un "Airbus" han mort en un accident lamentable davant les costes de Sud-Àfrica.

Imaginem que durant un dia cada deu minuts s'estavellés un avió amb 240 nens a bord. Imaginem que això succeís durant una setmana. Reunió de governs, alerta general, solidaritat a nivell global, declaracions, donacions de sang ...

Això no és una ficció. Cada 10 minuts moren 240 nens de fam al món. I això des de fa anys. Una terrible catàstrofe planetària a la que ja ens hi hem acostumat. Per uns instants passa davant dels nostres ulls amb un suau sospir que queda en un racó de la nostra consciència impotent davant tant de mal.

No és possible. Com explicar-ho a una societat tan conscient de les dietes amb poques calories i de l'acumulació d'excedents agrícoles?. Quina resposta els donarem a les noves generacions quan ens preguntin sobre el progrés del món?.

Hi ha massa interessos en joc. Hi ha estructures econòmiques i mentalitats economicistes arrelades a una impressionant fixació que és intocable. Mentrestant...van morint de gana 240 nens cada 10 minuts.

En el fons del nostre cor i amb força la veu ens diu: ja n'hi ha prou!. Aquesta és una crisi permanent, que ja s’ha normalitzat. Monstruosa en un món global que per salvar algunes entitats financeres va  abocar-hi ajudes milionàries. Hem tancat els ulls de la consciència a uns fets que ja han esdevingut estructurals i que són fets de mort.

Cada 10 minuts moren 240 nens de fam. ¡Vergonya!!. Ens ha de caure la cara de vergonya.