Vés al contingut

El país actual del Líban del que tantes coses ens explica el nostre estimat amic Tomàs Alcoverro en els seus llibres i en els seus articles a La Vanguardia és un país de contrastos geogràfics, de poblacions antigues i mítiques, i per sobre de tot d’acollida de refugiats durant tota la seva existència. Un país petit, allargat i estret, banyat pel Mediterrani, amb roques de formes fantàstiques que donen peu a les llegendes més antigues del món, amb uns boscos d’arbres majestuosos, de perfum diví, els cedres, donadors de fusta pels llocs sagrats des dels primers temps en que l’home va donar casa a Déu.

Doncs aquest país que visitem sempre que podem amb els nostres grups, és un país en el que la tradició dels cristians està profundament arrelada. Un país petit ple de llocs sants, que recorden la vida dels eremites i dels sants en totes les muntanyes i valls. Entre tots aquests sants libanesos hi ha un sant especialment estimat a tot arreu del planeta, és San Xàrbel i avui és el seu dia. I avui m’agrada recordar també a tots els meus amics maronites. L’Església Maronita que és part de l’Església Catòlica i forma part de la seva part oriental, en absoluta unitat i total fidelitat al Sant Pare de Roma.

El sant del país dels cedres, San Xàrbel, va ser beatificat pel papa Sant Pau VI el 5 de desembre de 1965, en la cloenda del Concili Vaticà II. Quin moment més preciós! La seva canonització es va fer el 9 d’octubre del 1977 durant el Sínode Mundial de Bisbes, va ser el primer sant oriental canonitzat des del segle XIII. El papa Sant Pau VI va comentar a la cerimònia de beatificació: “Quin símbol d’unió entre Orient i Occident! Tota la seva existència es va centrar completament en la celebració de la Missa, en la pregària silenciosa davant el Santíssim Sacrament i en la pràctica heroica de les virtuts d’obediència, pobresa i castedat”. San Xàrbel que només sabia pregar, fer silenci, obeir i fer penitència, es va fer conegut en tot el món. Quan arribà 1952, el Monestir de Sant Maró havia rebut 130.000 cartes de 95 països, algunes demanant qualsevol cosa que hagués estat en contacte amb el sant monjo i d’altres expressant agraïment pels seus favors rebuts.

San Xárvel, rep al voltant de 4 milions de visitants a l’any, tant cristians com musulmans. Segons el Monestir de San Maró, des del començament dels prodigis obrats per San Xàrvel, existeixen al voltant de 29.000 miracles documentats en l’arxiu del monestir. Cada any, per la seva intercessió, segons ens expliquen hi ha al voltant de 100 miracles, dels quals al menys el 10% dels destinataris són persones no batejades, inclosos musulmans, drusos, i altres. Abans del 1950,els miracles es verificaven només mitjançant el testimoni d’un sacerdot. Ara, amb la tecnologia medica més avançada disponible, es sol·licita els documents mèdics que demostren la malaltia inicial de la persona i més tard, la seva bona salut inexplicable.

De fet fins i tot a Itàlia se’l segueix amb gran devoció, a tal punt que quan va començar la pandèmia del Covid-19, va ser declarat co-patró juntamnet amb san Riccardo Pampuri, del nou hospital de la Lombardia, la regió més afectada per la pandèmia fa uns mesos a Itàlia.

Xàrbel Mahkluf morí al monestir maronita d'Annaya, la nit de Nadal de desembre de 1898. A la seva tomba se'n conserva el cos incorrupte; es diu que n'emana un líquid aquós de sang.

Ben aviat tornarem al Líban i visitarem els seus santuaris, sabrem de les seves gents, de la seva història antiga i recent. San Xàrbel intercedeix per tot el món en aquest temps de malaltia.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.