Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Avui tinc un record especial, lligat al Santuari de la Mare de Deu de Lourdes. Aquest cop no perquè l’hagi visitat, fet que un cop acabi la pandèmia puguem tornar a fer. Penso en tantes fraternitats, hospitalitats, confraries que avui haguessin volgut ser allà i no ha pogut ser. Així que a primera hora m’he connectat virtualment  amb el Santuari i en directe a través de la pantalla he viatjat per uns minuts cap allà.

A Lourdes, als peus dels Pirineus, en una cova a la vora del riu Gave, la Mare de Déu es va presentar a una jove senzilla, delicada i malaltissa, filla d’una família molt pobra. L'11 de febrer de 1858, a Bernadette Soubirous se li va mostrar una "dama" molt bonica, vestida de blanc, davant la qual la noia, sense saber què fer, va començar a resar el Rosari. La Mare de Déu es va mostrar 17 vegades més fins al 16 de juliol. Al febrer, va sortir bruscament la famosa font d’aigua que mai havia existit. El 25 de març, la dona es va presentar com la Immaculada Concepció: la proclamació del dogma es remuntava quatre anys abans. Penitència i oració: segons el visionari, aquest és el cor del missatge de la Mare de Déu.

Tinc  el record de tants grups als qui hem organitzat l’estadia, el trasllat, tota la part tècnica del peregrinatge durant els darrers anys des de Ruth Travel. Lourdes era un dels destins que amb més dedicació i amor, el meus companys de Ruth Travel, especialment la Miriam i la Raquel, preparaven perque tot anés sempre molt bé. Al cap i ala fí, el que sempre hem desitjat des del nostre lloc de feina a l’agència que els peregrins poguessin tenir aquesta vivència juntament amb les seves parròquies, els grups del Padre Lucio, del Padre Fermin, i tants i tants altres.

També tinc present a una personeta que pertany a les germandats de Lourdes, la Roser,  i que sempre que esmentava el lloc tota ella era expressió d’emoció i felicitat en pensar-hi. El seu to de veu es feia càlid i amb una mà al pit i els ulls brillants explicava l’extraordinari fet de les multituds de pelegrins de tots els països, de totes les edats visitant la gruta de Massabielle. Explicava com aquest fet, expressió de fe, que es manifesta en devoció a l’Eucaristia a la Mare de Deu, sota l’advocació de Lourdes, no es quedava en un sentiment més o menys pietós, sinó que es traduïa en una gran caritat, feta servei, als malalts i impossibilitats, en una troballa amb una pau i joia interior, en una renovació de vida cristiana profunda, en algun cas veritable conversió.

 El primer missatge que he rebut aquest matí era de la Kat demanant un dia més, i avui dia del record de tots els malalts, una pregària pel Sergi, que fa setmanes va entrar a cures intensives a causa del COVID i malgrat totes les complicacions de ronyo, de cor, de pulmons, molt lentament sembla que comença a haver una milloria. Avui més que mai, ens lliga al lloc el sentiment actual de feblesa i malaltia que vivim, i que per un temps ens ha fet sentir a tots per igual. Si venerem a Bernadette com a santa, no és només perque se li aparegué la “Senyora”, la Immaculada Concepció, sinó perquè sempre i en totes les circumstàncies, acomplí el que entengué que era la Voluntat de Déu.

Avui lluitem contra la malaltia i confiem en que els més dèbils se’n surtin rebent la vacuna els primers sense descuidar a ningú, i que els més forts siguin generosos en evitar els contagis fins que no estiguem tots immunitzats.