Vés al contingut

Fa poques hores que ha començat un temps molt especial que durarà des d’avui al migdia fins demà a mitjanit, és un do que mitjançant Sant Francesc va arribar als homes: El temps del Perdó d’Assis. De la web del lloc franciscà: “La Porziuncola és una "porta sempre oberta" per a tots aquells (pelegrins i locals) que volen aprofitar la gràcia de Déu mitjançant l'experiència de la reconciliació. En temps de Perdó, aquesta gràcia es viu junt amb els milers de pelegrins, joves i grans, però tots desitjosos de recórrer el seu pelegrinatge, fins i tot a pocs metres, per creuar la "porta de la vida eterna" i rebre el regal de Indulgència plenària. També aquest any hi ha molts esdeveniments que ens ajudaran a entrar i viure plenament aquest temps de gràcia que marca, per a molts fidels, l’inici d’una nova vida.”

En el calendari el 2 d’agost està assenyalat com la festivitat de la Mare de Déu dels Àngels, doncs els mateixos àngels i la Mare de Déu, Reina dels Àngels, van acompanyar en aquella ocasió a Sant Francesc en l’esglesieta de la Porziuncola. L’avui majestuosa basílica de Santa Maria degli Angeli a Porziuncola, a Assis, tanca dins dels seus murs l'antiga capella de la Porziuncola, lligada a la memòria de S. Francesc d’Assis, esdevenint el mateix bressol de les ordres franciscanes. Avui, a la seva façana, es presenta un fresc que representa la institució del perdó d’Assis, de G. F. Overbek de Luebeck (1829-1830), que volia decorar aquell lloc distingit. Les voltes enfosquides, les parets austeres amb restes de frescos del segle XIV, creen un suggestiu entorn que convida a la pregària. Darrere de l’altar hi ha un esplèndid políptic, amb un fons d’or del sacerdot Ilario da Viterbo (1393), al centre del qual hi ha representada “L’Anunciació” i als panells circumdants episodis de la vida de sant Francesc en relació sempre amb la concessió de la indulgència del Perdó.

El Sant tenia un gran amor pel lloc i va fixar "la seva llar aquí - diu S. Bonaventura a la" Llegenda Major "- per la reverència que tenia pels àngels i pel gran amor per la Mare de Crist", a qui estava dedicada l'església (Leg Maj III, 1) . El mateix Poverello, segons el seu biògraf Tommaso de Celano, va recomanar als frares: “Aneu amb compte d’abandonar mai aquest lloc. Si sou perseguits per un costat, torneu per l’altre, perquè aquest és un lloc sant i llar de Déu. Aquí, quan érem pocs, l’Altíssim ens va multiplicar; aquí va il·luminar amb la seva saviesa el cor dels seus “poverelli”; aquí va encendre el foc del seu amor en les nostres voluntats. Aquí, aquells que preguen amb devoció obtindran el que van demanar i els que ho profanin seran castigats. Per tant, fills meus, considereu aquest lloc, habitatge de Déu, digne de tot honor i amb tot el vostre cor, amb una veu exultant, aquí, lloeu el Senyor "(1 Cel. 106: 503).

En aquesta humil església, antigament pertanyent als monjos benedictins de Subasio i restaurada pel mateix Poverello, es fundà l’Orde dels Frares Menors (el 1209). Aquí, la nit del 27 al 28 de març de 1211, Chiara di Favarone di Offreduccio va rebre l'hàbit religiós del Sant, donant lloc a l'Ordre de les Clarisses. Aquí finalment va ser on Sant Francesc estirat a la terra nua, va morir, al capvespre del 3 d'octubre de 1226.

Va ser en aquest lloc sagrat, on el sant d’Assis va tenir una experiència mística especialment significativa. En una nit no especificada del juliol de 1216, sant Francesc, mentre s’agenollava davant el petit altar de la Porziuncola, immers en la pregària, va veure de sobte una llum ardent il·luminar les parets de l’humil església. Assegut al Tron, envoltat d’una multitud d’àngels, Jesús i Maria van aparèixer sota una llum brillant. El Redemptor va preguntar al seu servent quina gràcia desitjava pel bé dels homes. Sant Francesc va respondre amb humilitat: "Com que és un miserable pecador el qui et parla, Déu misericordiós, et demana pietat pels seus germans pecadors, i que tots aquells que, penedits, traspuaran els llindars d’aquest lloc, obtinguin de vosaltres o del Senyor, que veieu els turments, el perdó dels pecats comesos "."El que demanes, germà Francesc, és fantàstic - li va dir el Senyor - però ets digne de coses més grans i de més grans en tindràs. Per tant, acullo la teva pregària, però amb la condició que demanis al meu vicari a la terra, de part meva, aquesta indulgència, "

Era la indulgència del perdó.

Per tant, a la primera llum de l’alba, el sant d’Assis, prenent amb ell només a Fr. Masseo de Marignano, es va dirigir a Perusa, on es trobava aleshores el papa. El papa Honori III, un home vell però molt bo i pietós, ​​que havia donat el que tenia als pobres. El papa, escoltant la història de la visió des de la boca del Poverello d’Assis, va preguntar per quants anys hauria de ser aquesta indulgència. Francesc va respondre "no anys, sinó ànimes" i que volia " tothom que vingui a aquesta església, que es confessés i estigués penedit, que fos absolt de tots els seus pecats, de culpabilitat i càstig, al cel i a la terra, des del dia del bateig fins al dia i hora que entrarà a l’església esmentada. "

Era una petició insòlita, atès que una indulgència solia concedir-la només als que prenien la creu per l’alliberament del Sant Sepulcre, convertint-se en croats. El papa, de fet, va assenyalar al Poverello que "No és el costum de la cort romana concedir una indulgència". Francesc va respondre: "El que demano no és per part meva, sinó per part del que em va enviar, és a dir, nostre Senyor Jesucrist". El papa li va concedir allò que demanava.

Es per això que fins demà a la nit hi ha una porta oberta al perdó, per la que Sant Francesc va intercedir per tots nosaltres. A la basílica de Santa Maria degli Angeli a Porziuncola, a Assis, que tanca dins dels seus murs l'antiga capella de la Porziuncola, allà on un dia tornarem i ens deixarem acollir en la santedat del lloc.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.