Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Els homes hem establert que en acabar-se l’estiu i començar la tardor, iniciem intel·lectualment un temps nou. Viure a la natura et fa percebre el madurar dels dies i les hores del dia,  el pas de les setmanes i amb elles el canvi de les estacions. Petites senyals que queden ben precises quan pots viure la vida de la muntanya i coneixes les olors, les ombres i les llums dels camins en mig de l’arbreda. Aquest setembre vol començar com cada any,  tornada a les classes, tornada a les feines pels qui han gaudit de vacances, i de nou els editors de col·leccionables  proposant-nos títols encisadors i indispensables per enganxar-nos setmanes i setmanes en aquells fascicles irrepetibles. Una nova etapa s’inicia, per nosaltres també.

En el calendari hebreu, iniciem amb la lluna nova de setembre, en el noviluni del mes de Tishrei, el primer dia de l’any. Aquest any serà el  5.781 ja que la tradició religiosa jueva dicta l’inici del còmput dels dies amb el temps de la creació del mon.

En temps de Rosh HaShana, Any Nou,  es costum menjar coses dolces expressant així simbòlicament, el desig que l’any que arriba sigui dolç i bo, i per aquest mateix motiu no es mengen aliments picants ni amargants en aquest temps. Molts mengen porcions de poma, i sucant-la en la mel regalimant es pronuncia “Sigui la Teva Voluntat que aquest any que renoves sigui bo i dolç per nosaltres”. També és costum menjar magranes de les que són ben plenes de grans compactes i vermells i es diu: “Sigui la Teva Voluntat que siguem plens en mitzvot (de bones accions) com plena és una magrana”. Cada grà brillant i esclatant,  simbolitzant una bona acció. Altres mengen remolatxa i diuen ; “Sigui la Teva Voluntat que els nostres enemics desapareguin”.

Així aquest temps d’inici d’escoles en que sembla que tots els infants, adolescents i jovent són en el punt de mira amb lupa, i el tracte dins i fora les aules torna a ser, com va passar amb els avis a les residències, més de sensació de càstig que altre cosa, que sigui la voluntat de tots que la dolçor que han de viure els nens en la seva vida no quedi malmesa, que les bones accions ens facin responsables en llibertat cap al benestar de tots i que l’enemic de la malaltia pandèmica desaparegui.

En aquest temps es quan la tradició recorda que hem d’escoltar el so del shofar. S’han donat moltes raons per aquest costum. El Midrash (Vayikra Rabà 29,5) té la següent: “Està escrit, Salms 81,4): Toqueu trompeta en el noviluni”. En aquest mes , rectificareu les vostres accions. El Sant Beneit sigui, va dir: Si milloreu les vostres accions, Jo seré com una trompeta (shofar) per vosaltres. Tal com el shofar inspira (alé) per un extrem i el treu per l’altre, així m’alçaré en el Tron de la Misericòrdia...Quan? En el setè mes”.

El Jayé Adam, un codi abreviat de la llei jueva, ens ofereix també una raó diferent: Segons la tradició adoptada pels rabins, la paraula shofar està relacionada amb “shefoferet”,  que vol dir objecte foradat i buidat com un tub o una flauta. Els rabins en la seva frma peculiar de desenvolupar els ensenyaments es pregunten “Per qué bufem en un shofar fet de banya de moltó? El Sant, Beneit Sigui, va dir: Feu sonar en presència meva un shofar (de banya) de moltó , perquè me’n recordi en benefici vostre del sacrifici d’Isaac, el fill d’Abraham, i el consideri en favor vostre, com si us haguéssiu sacrificat vosaltres mateixos davant de la meva presencia”. I segons la tradició jueva es diu que l’episodi del sacrifici va succeir en temps de Rosh HaShanà, és el temps de la compassió i el perdó.

Amb la lluna nova de l’any nou jueu, aprofitem per recordar que l’inici de curs en tots els àmbits ha començat amb molta il·lusió per part dels alumnes, ara és el nostre torn fer que sigui una acció de bondat i obertura de cor i que els dies de classe continuïn sent per aprendre de les bondats que ens ofereix el nostre entorn, que la nostra acció individual sigui un mèrit en relació a l’esdevenir futur.

Shanà Tovà umetukà!