Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Hi ha una imatge que des de petits ens evoca  casa nostra, confiança i simpatia. No importa a quin país del món ens adrecem, si quan visitem els seus carrers o edificis, apareix la imatge de la figura del cavaller i del drac als peus del seu cavall.  De sobte ens trobem aquell lligam superior que ens uneix a aquell espai nou, i aquest el fem nostre també. Sant Jordi és el nostre mitjançer i el nostre protector,  doncs és,  com si diguéssim, un “password” per entrar en “amistat” amb tants d’altres pobles que fan de la imatge del cavaller el seu protector també.

Així és com ara, des del confinament, també ens guarda mentres  celebrem el dia del llibre i de la rosa. I en aquest voler celebrar havia pensat en comentar sobre llibres de viatges diferents, però he decidit que em ve de gust parlar sobre un llibre que em va arribar a les mans ja fa uns anys, potser durant un dia de Sant Jordi del passat, i que finalment vaig llegir fa poc. Encara no entenc com és que el llibre havia estat tant de temps en el prestatge de casa sense llegir... crec que li faig justícia si faig esment  d’aquest llibre en un dia com el de Sant Jordi, un dia més de confinament i segons com ho mirem, “de temps regalat”.

Segurament que el regal en qüestió va ser determinat per dues de les varies paraules que apareixien en la portada del petit llibre de poc més de cent quaranta pàgines: Rasselas, era una, i Abissínia era l’altra.

El personatge (un príncep abissini), els seus companys (una germana seva, un poeta), i el marc del viatge em van semblar familiars des de les primeres línies, vaig quedar enganxada a l’acte en la lectura dels quaranta nou capítols. Un viatge a la recerca de “la tria de vida adient”, un viatge observant les meravelles i les misèries del món. Una lectura meravellosa d’una obra escrita l’any 1.796 per Samuel Johnson.

Transcric unes primeres línies, especialment les que em van evocar un paisatge real conegut i trepitjat juntament amb els meus companys de viatge dels meus darrers dotze anys per terres etiòpiques (o abissinies) a on Sant Jordi ens ha acompanyat en cada església que hem entrat:  al Llac Tana (Bate Mariam, Urah Kidane Mehret, Narga Selassie, Debre Sina Mariam), a Gondar (Debre Birhan Selassie), a Lalibela (la misteriosa església excavada en un sol dia pels àngels a la roca a petició i després supervisat pel propi Sant Jordi), a Addis (la catedral de Saint George).  A tots aquests viatgers de la vida, els convido a llegir aquesta petita obra.

“La història de Rasselas, príncep d’Abissínia” de Samuel Johnson i la fantàstica traducció de Victòria Alsina:

“Rasselas era el quart fill d’un poderós emperador en els dominis del qual comença el seu curs el Pare de les aigües, el que aboca la seva prodigalitat riu avall i escampa per mig món les collites d’Egipte. |...|L’ indret que la saviesa o la política de l’antiguitat havia destinat a la residència dels prínceps abissinis era una amplia vall situada en el regne d’Amhara, envoltada per tot arreu de muntanyes de cims inclinats cap endins.|...|De les muntanyes dels voltants en baixaven rierols que omplien la vall de verdor i fertilitat i formaven un llac al mig, habitat per peixos de tota mena i freqüentat per les espècies d’ocells que la natura ha ensenyat a fer vida aquàtica. Aquest llac abocava l’excés d’aigua en un riu que s’endinsava en un gorg fosc d’una muntanya de la banda nord i es precipitava amb un terrible estrèpit de cingle en cingle fins que es deixava de sentir. |...| Els vessants de les muntanyes estaven coberts d’arbres i les ribes dels rierols estaven acolorides per les flors; cada ventada feia caure espècies de les roques i cada mes dipositava fruits a terra. Tots els animals que herbegen o que rostollen, tant salvatges com domèstics, voltaven per aquesta gran extensió, protegits dels animals de presa per les muntanyes que els recloïen. !...! S’hi reunia tota la diversitat del món, s’hi aplegaven les bondats de la natura i els seus mals n’eren extrets i exclosos.|...|

La Vall Feliç, i el confinament en ella, o el món amb les seves realitats i inseguretats diverses.  Quina és “la tria de la vida adient”? Que el cavaller al galop que uneix tantes terres i homes al llarg del planeta ens doni coratge per continuar endavant. Bona diada de Sant Jordi!