La Carta de Péssakh de l’illa d’Elefantina

Som en els dies del compte d’Omer. Segons el calendari hebreu, es tracta dels dies que van des del dia després de Péssakh (la Pasqua Jueva) fins a l’arribada de la festa de Shavuot ( Festa de les Setmanes), dues grans festes separades per 7 setmanes completes. El passat dimecres les famílies jueves es reunien al voltant de la taula o bé físicament o bé virtualment, degut a les circumstàncies de confinament actual arreu del món, i llegien l’Haggadà, la narració especialment dirigida a joves i nens, del relat dels fets de l’Èxode.

Fa uns dies el professor Aren Maeir, de la Universitat Bar-Ilan, Ramat Gan, va fer una xerrada, en streaming per suposat, sobre un document extraordinari, la Carta de Pasqua de l’Illa d’Elefantina. Es tracta del relat ex-bíblic més antic del ritual de la Pasqua, amb més de 2.400 anys d’antiguitat.

Els papirs d'Elefantina és el nom donat al conjunt d'arxius i documents que van pertànyer als membres d'una comunitat jueva i aramea de la guarnició de l'illa d'Elefantina (antic Yeb), prop d'Assuan, a l'Alt Egipte, entre 495 i 399 aC. És un conjunt destacat de la papirologia.

Les primeres indicacions de l'existència d'aquesta comunitat van ser revelades als papirs adquirits per Giovanni Belzoni. Altres textos, incloent-hi ostraca i pergamins, també van ser comprats a les darreries del segle XIX. Entre els pergamins d'Elefantina hi destaca l'existència d'un grup de documents governamentals del sàtrapa persa Arsames. L'excavació arqueològica de l'illa va començar l'any 1904, proporcionant diversos arxius, els textos dels quals revelaven fascinants detalls de la vida quotidiana.

Els papirs estan escrits en arameu, la llengua franca de l'Imperi Persa Aquemènida dels segles V i IV aC, del qual formaven part Egipte i Palestina. La comunitat jueva va posseir el seu propi temple a Jahveh, a l'illa d'Elefantina, situat al costat de la capella erigida antigament per al culte al déu local Jnum.

Fa un segle es va trobar un remanent de la “Carta de Pasqua” de Hananiah, un alt funcionari a Jerusalem, al seu “germà” i els soldats jueus a Elefantina, entre una gran quantitat de papirs i ostraca (fragments de terrissa amb escriptura) deixades per diverses comunitats residents a l’illa.

Els documents daten de diversos períodes. Entre ells es trobava un arxiu de documents de la comunitat jueva del segle V a.C., incloent-hi molts registres legals i la correspondència amb alts càrrecs a Jerusalem, que es trobaven a un mes de distància en vaixell i terra.

Aquests papirs van precedir els descobriments de la Mar Morta durant almenys quatre segles, tal com Bezalel Porten, professor emèrit de la Universitat hebrea, observa en el seu llibre de 1968 "Arxius de l'Elephantine". La carta i els altres documents preciosos, escrits en arameu (la llengua franca de l’època), posen llum sobre les seves vides, costums i observació religiosa de la comunitat i sobre la vida de la guarnició jueva a Elefantina.

Potser no havíeu sentit a parlar mai d’Elefantina aquesta illa és una illa al riu Nil, al davant d’Assuan. Està just a l’alçada de la primera cascada del Nil, fet que va suposar una posició estratègica important. Per tot això també allà es troben monuments importants. I potser, segons algú ha insinuat, podria haver estat allotjada, l’Arca de l’Aliança en el seu trasllat des de Jerusalem cap a Etiòpia, tal i com ens narren els etíops quan parlen de les seves tradicions...