Vés al contingut

Hi ha una imatge que sempre torna quan pensem en Jerusalem. La línea que dibuixen les muralles envoltant la ciutat antiga, les cúpules dels edificis més significatius sortint com barrets des del seu interior a contrallum, els daurats i plomats centellejant en el moment de contemplació a la darrera hora solar del dia. Tot això ho veiem si venim pel camí de Jericó a Jerusalem i ens aturem un moment als miradors del Mont Scopus. El camí esmentat, travessa el desert de Judà, un terreny àrid i estèril gairebé tot l’any, encara que no sempre és així, hi ha una època en que és exuberant, flors peculiars del país neixen dins un borrissol verd que cobreix els pujolets, els beduins es poden veure pasturant els seus ramats i els petits jugant al costat dels campaments. Aquest temps és arribat en aquests dies.

Ha estat Diumenge de Rams a Jerusalem. És tradicional anar en processó multitudinària des del Santuari de Betfagé, fins l’entrada de les muralles de Jerusalem, per acabar allà on era la piscina probàtica, a l'església avui de Santa Anna. Actualment l’entrada es fa per la porta de Sant Esteve o dels Lleons, ja que la que va acollir a Jesús a dalt del pollí, la Porta Daurada, és la que veiem tapiada ens els nostres dies. Tot es desenvolupa segons la tradició dictada segle darrera segle, sempre que les circumstàncies ho han permès, així ho descriu la peregrina Egèria ja a finals del s. IV: “Quan arriba l’hora onzena és llegit aquell passatge de l’Evangeli on és dit que els infants, amb branques i palmes a les mans, sortiren a l’encontre del Senyor tot dient: “Beneit el qui ve en nom del Senyor!” I tots els infants d’aquelles contrades, fins i tot els més petits, que encara no saben caminar i que són duts a coll pels seus pares, tots porten branques, els uns de palmera i els altres d’olivera”. Però no sempre va ser així, després del Regne Creuat de Jerusalem no es va tornar a fer processó fins al s XVI-XVII , i no va ser fins l’any 1933 que ja es va celebrar tota la cerimònia amb la màxima solemnitat sota la presidència del patriarca llatí de Jerusalem.

El Santuari de Betfagé conserva en el seu interior una pedra de la que segons ens expliquen els guardians, senyala el lloc precís d’on Jesús hauria partit sobre el pollí el dia de la seva entrada triomfal a Jerusalem. A finals del segle XIX, un agricultor va descobrir una pedra amb pintures d’importància religiosa (Jesús entrant a Jerusalem, la resurrecció de Llàtzer, Marta i Maria). Els pelegrins, de fet, parlen d’una pedra que havia servit a Jesús per pujar a l’ase. La Custodia de Terra Santa va comprar els terrenys i va intentar construir una església, però va ser impedida per l’autoritat turca. Els frares van construir aleshores una sala per preservar la pedra amb les pintures. En examinar amb més deteniment, es van trobar restes d’una església creuada i es va construir el santuari actual sobre els fonaments d’aquesta església.

A Jerusalem fa dos dies va ser Diumenge de Rams, demà serà en el calendari hebreu, 14 de Nissan i serà el vespre de Pessakh. Jerusalem un cop més es prepara per celebrar. Aquest any tot serà una mica diferent però mai faltarà el desig de dir EL PROPER ANY A JERUSALEM!

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.