L’Ascensió, un itinerari.

Aquesta setmana de maig d’aquest any, és especialment significativa, no només els cristians estem celebrant una festa molt important, altres colectius, com els musulmans, acaben de festejar Lailat AlQdr. Els cels esdevenen un itinerari, és el lloc a on els escollits podran gaudir dels seus secrets. Parlem així de llocs terrenals i de llocs celestials.

Avui és dijous de la sisena setmana de Pasqua, quaranta dies després de la Resurrecció es celebra la Solemnitat de l'Ascensió, festa que el calendari actual passa al proper diumenge. En aquest dia es commemora el record de l'ascens de Jesús al cel, fet amb el que conclou la seva estada terrenal entre els homes per unir-se físicament amb el Pare. És una festa molt antiga de la que tenim testimonis des del segle IV. L'episodi està ben descrit en els Evangelis de Marc i Lluc i en els Actes dels Apòstols.

La tradició cristiana ha conservat llocs concrets, a on van succeir fets concrets i especialment suggestius són els llocs de Terra Santa, a Israel i Palestina. Molts dels llocs apareixen documentats en escrits molt antics, com en els d’Eusebi de Cesarea a on recull, que Santa Elena la mare de l'emperador Constantí, va fer edificar a Jerusalem el Sant Sepulcre i l'església Eleona ( " in Eleona" = en olivar) després de la seva visita a la població, cap a l'any 327. Mig segle després cap al 378 es documenta la construcció de l'església de l’Imbomon ( "Imbomon" = al turó) dedicada a l'Ascensió.

Si heu fet el pelegrinatge a Terra Santa, recordareu el lloc. Situat al cim de la Muntanya de les Oliveres, dins un recinte senzill custodiat actualment per musulmans, on van desfilant pelegrins cristians ja des de primera hora del matí per pregar i posar la mà sobre la roca, on explica la tradició hi ha l’empremta de la petjada que el peu de Jesús va deixar en ascendir cap als cels. Ara només veiem les restes de l’antiga església, la roca, i els guardians de la petita mesquita que cobren les entrades i van posant ordre en la cua dels molts grups de pelegrins. L’edifici en el seu origen era un edifici circular de 12 m de diàmetre amb cúpula oberta, deixant a la vista el cel, avui no podem imaginar com era, ho hem de sentir en el cor, però havia de ser un lloc preciós, tant de dia com de nit tenia per sostre el cel, una via directa per meditar. Mentre fem la visita, mirant les destruccions i reconstruccions del lloc, hauríem d’alçar en aquella primera hora del matí, la mirada cap al cel, tal i com també van fer els deixebles, enlairar l’ànim intel·lectual per després de la contemplació (tal i com ens parla Santa Teresa en les seves obres) baixar-lo i fer que el cel també sigui a la terra.

En aquest lloc, els deixebles, que havien d’iniciar també un camí, per un instant, van quedar embadalits. En el comiat es va barrejar una mica de tristesa i l’alegria de la contemplació del misteri celestial: Jesús s’enlairà davant d’ells i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell s’enlairava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: "Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel” (Ac 1,11). L'itinerari, en paraules recents del Papa Francesc, ens recorda que "es tracta de ser homes i dones de l'Ascensió, és a dir, cercadors de Crist en els camins del nostre temps, portant la seva paraula de salvació als extrems de la terra. En aquest itinerari ens trobem amb Crist mateix en els germans, especialment en els més pobres, en aquells que pateixen en carn pròpia la dura i mortificant experiència de la vellesa i nova pobresa. Crist Ressuscitat va enviar als seus apòstols amb la força de l'Esperit Sant, així avui ens envia a tots, amb la mateixa força, a posar signes concrets i visibles d'esperança. Com Jesús ens dóna esperança, va anar a el cel i va obrir les portes del cel amb l'esperança que arribem allà. Amb la seva ascensió, el Senyor ressuscitat atreu la mirada dels Apòstols - i també la nostra mirada - a les altures dels Cels per mostrar-nos que l'objectiu del nostre viatge és el Pare, la mirada al Cel i els peus al món ".