Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

 

Cada any hi ha paraules que es posen de moda: ara una d’aquestes paraules és la paraula “aporofòbia”. És a dir: la fòbia als pobres i a la pobresa.

La fòbia als pobres i a la pobresa no és cap novetat. La paraula aporofòbia, sí. La notícia entre nosaltres sorgeix quan la Comunitat Protestant s’afegeix oficialment a desmarcar-se de la autoanomenada “teologia de la prosperitat” que predica la aporofòbia.

Els seguidors d’aquest corrent teològic, o de pensament, no només fan ostentació de les seves riqueses, sinó que avergonyeixen, i s’avergonyeixen, dels pobres i de la pobresa.

Per als defensors d’aquest corrent de pensament els pobres són els desheretats de Déu. Per la qual cosa posa una doble càrrega a l’esquena dels pobres: a més de pobres han de saber que en són perquè en volen ser.

Aquesta manera de pensar, que ofèn Déu i la resta de la creació, es dona tant en determinats sectors de l’Església com fora de l’Església.

El perill d’aquesta manera de pensar és que darrerament s’ha infiltrat a la nostra societat d’una manera escandalosa i desvergonyida amb voluntat declarada que reporti encara més beneficis materials per als seus impulsors.

La Comunitat Protestant, de manera oficial –repeteixo-, no només adverteix, a propis i a llunyans, els perills que comporta aquesta manera de pensar, sinó que fa una clara denúncia en defensa de la sobrietat i en defensa dels menys afavorits de la nostra societat.

Els pobres no són pobres perquè aquesta és la voluntat de Déu com tampoc els pobres no són pobres perquè és el que desitgen per a les seves vides.

Menystenir els pobres i la pobresa és menystenir Déu.

La sobrietat és una virtut cristiana i la pobresa un mal que s’ha d’erradicar de la nostra societat començant per la pobresa extrema.

Però el que encara és més denunciable és el fet d’aprofitar-se dels més pobres de la nostra societat per enriquir-se personalment.

Això és un escàndol que clama al cel i a la terra.

El que ha fet aquest cop l’Església Protestant és denunciar-ho públicament, no internament com fins ara. Aquest escàndol ha de ser conegut perquè no s’enganyi a ningú més. I perquè els que han estat enganyats s’ho repensin i surtin d’aquest cercle pervers.

Benvinguda sigui la denúncia feta.