Josep Maria Carbonell acaba de publicar un molt bon article a ‘Catalunya Religió’ titulat: “El PSOE i la senyera del laïcisme”. És un bon article, segons el meu parer, no només pel que diu sinó per tenir la valentia de dir-ho. Pel que s’ha vist i s’ha escoltat darrerament dins del partit socialista obrer espanyol hi ha una tendència creixent que vol tornar a la doctrina antireligiosa que des de l’època del Felipe González semblava superada.
Durant molts anys des de l’esquerra es volia imposar la visió que voler un món més just i una economia més redistributiva anava relligat a negar tota espiritualitat, especialment l’espiritualitat cristiana.
Molts van anar més lluny i van confondre església catòlica amb cristianisme o fins i tot amb espiritualitat. A aquests, el seu anticatolicisme els va portar a no saber, o a no voler, distingir i van posar totes les espiritualitats en el mateix sac amb la voluntat d’omplir-lo de pedres i llençar-lo al mig del mar. Senzillament pretenien fer desaparèixer no només l’Església Catòlica, sinó tota experiència religiosa. Com és obvi, voler anar en contra del sentit de la vida no porta a cap lloc i l’experiment va fracassar estrepitosament.
Des del realisme polític es va començar a saber distingir que la fe no és incompatible amb ser de dretes, de centre o d’esquerres.
La fe és una experiència de transformació interior que dóna sentit a la vida, més enllà de la percepció o la ideologia política que cadascú hagi escollit.
La naturalesa humana ens porta massa cops, des de les confessions o des de l’Església, a abandonar el terreny de la política per entrar en el terreny del partidisme polític. Cada cop que així s’ha fet no només ens hem equivocat, sinó que hem allunyat molta gent de l’experiència de la fe.
La mateixa naturalesa humana ha portat als partits polítics, de la dreta o de l’esquerra, a voler monopolitzar l’acceptació o el rebuig de la fe. Cada cop que així ho han fet han cohesionat més la seva militància però s’han allunyat de bona part del seu electorat, d’aquella part que ha volgut mantenir la seva fe per sobre de la seva ideologia.
Per a molta gent de fe la ideologia no està per sobre de l’experiència religiosa ans al contrari: l’experiència religiosa està per sobre de qualsevol altre valor social.
Fins que això no s’entengui i s’apliqui aquesta veritat, les confessions perdrem membresia i els partits politics perdran votants.
La millor manera de resoldre aquesta qüestió és que tots fem política, perquè som éssers socials, però que tots (confessions i partits polítics) evitem fer partidisme, política de partit, sobre aquests assumpte per evitar caure en el sectarisme -del que tots afirmen voler defugir-.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.