Els pobres, pobres com sempre. Aquesta és la conclusió a què arriba el darrer informe de “Càritas”. Aquesta informació ve avalada per tot un seguit de dades que no cal tornar a reproduir perquè les xifres són conegudes per tots nosaltres.
El que ens porta a reflexionar aquesta dada, gairebé permanent, és que la pobresa estructural forma part del discurs dels polítics per atacar-se els uns als altres, però no forma part de la seva agenda executiva.
És cert que la pobresa no es pot eradicar d’un dia per un altre però també és cert que el que es demana és la seva disminució.
Tal volta no podem canviar la realitat però sí que la podem millorar.
I aquesta és la nostra tasca, com també és la tasca de les persones que democràticament hem elegit per fer-ho.
Si diuen que ens representen han de prioritzar les nostres prioritats. Crec que estarem d’acord que estem cansats d’acusacions creuades entre polítics assenyalant l’altre de no complir.
Poc interès té saber si els altres compleixen o no.
El que veritablement ens interessa és saber si els elegits per governar ho fan a favor dels menys afavorits de la nostra societat.
De moment, les estadístiques no ho demostren.
Ara el que toca per la nostra banda és que no ens distreguin el vot amb altres excuses i s’oblidin de defensar les persones en risc d’exclusió social.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.