El calendari ens torna a donar l’oportunitat de reviure la setmana tràgica de Jesús. Aquesta és la setmana quan el Jesús fet home és fa més humà. És temps de dolor físic i espiritual. Però, per sobre de tot, és temps de lluita i de lluita aferrissada. És temps de lluita espiritual.
Jesús s’enfronta a la seva pròpia mort i ho fa conscient del que està fent. Però també ho fa conscient de la raó per la que ho està fent. La seva és una raó d’estima, d’amor. Perquè Déu encarnat en Jesús és Déu d’amor.
I és el seu amor, per a tota la humanitat, el que ens obre la porta a una vida terrenal diferent i a una eternitat encara més diferent.
La diferència que ens ofereix Jesús és la diferència de qui sap que ressuscitarà amb Ell. És la diferència de qui sap que el veritable sentit de la vida el trobem quan creiem en Ell. És la diferència de viure i de morir amb Ell que ens fa la vida i la mort diferents.
Però la setmana tràgica de Jesús no és setmana de dolor, encara que hi ha dolor. No és setmana de patiment, encara que hi ha patiment. És dia de Resurrecció perquè Jesús mor en una creu però la seva no és una mort per sempre, sinó que és una mort temporal.
Jesús ha ressuscitat.
Aquesta és la festa de la Pasqua.
Aquesta és l’alegria de la Pasqua.
Aquesta és la bona notícia de la Pasqua.
Clar que la millor notícia és saber que tots els homes i totes les dones que en Ell creiem també hem ressuscitat i també ressuscitarem amb Ell.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.