Jesús ha desaparegut dels nostres carrers, de la plaça pública. Ha desaparegut de la conversa privada i de la vida quotidiana de la gent. La pressió social adversa a la fe en general, i a la fe cristiana en particular, és tan gran que el que segueix formant part de la vida de molts pobles s’ha transformat en un gest extraordinari entre nosaltres.
Però crec que Jesús ha de tornar a formar part del nostre vocabulari com un gest de normalitat. Sense voler ofendre ningú però amb una llibertat que aparentment se’ns vol negar.
Hem passat d’una societat religiosament embafadora a una societat religiosament irrellevant quan, en realitat, encara hi ha molta gent que creu –malgrat que amb el seu silenci es deixa vèncer per la pressió social-.
Ni embafadament religiosos ni religiosos silenciats. Senzillament gent normal que viu la seva fe des de la normalitat i que aquesta normalitat ens ha de portar a expressar-nos lliure i serenament.
Tornar Jesús als carrers de les nostres ciutats, a les converses en família o a les trobades entre amics i amigues no hauria de ser tan difícil.
El sol fet que s’hagi d’escriure un article sobre aquesta qüestió demostra que ni és ni serà tan fàcil.
Com tot, el més difícil és el primer pas i després, poc a poc, expressar amb paraules la nostra fe tornarà a formar part de la nostra quotidianitat.
Ara estem en condicions de decidir tornar a fer el camí en el sentit contrari al que l’hem fet en els darrers anys.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.