Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

 

La crisi sanitària que vivim ens ha portat a tancar les portes de totes les Esglésies Evangèliques de casa nostra, la qual cosa vol dir que no podem celebrar cultes cada diumenge tal i com hem fet des de 1869, amb l’excepció dels inicis de la guerra civil provocada per l’aixecament feixista del general Franco i la posterior repressió franquista.

Aquesta és una nova situació que hem d’aprendre a gestionar.

Hi ha qui recomana que ens connectem als cultes que ens transmeten per les xarxes. Fins i tot hi ha Comunitats Locals que emeten els seus propis cultes a fi de mantenir viu aquest sentit comunitari.

Res a dir per la meva part, excepte afegir una paraula d’ànim i d’empoderament.

Però em permetran que recolzi la iniciativa del Culte Familiar.

El Culte Familiar és una vella i bella tradició evangèlica al voltant de la qual s’ha enfortit la fe de molta gent durant moltes generacions.

Aplegar la família, per petita o gran que sigui, per participar activament en el culte que la família aplegada ofereix a Déu, em sembla el millor que cal fer en aquests moments.

La lectura d’un salm, uns càntics, una breu reflexió compartida entre els diferents membres de la família, una bossa per recollir l’ofrena i unes pregàries d’acció de gràcies i d’intercessió poden ser uns elements senzills, però alhora suficients, pel nostre Culte de Família.

Avui que es parla tant de la participació siguem actius i fem entre tota la família el millor culte que podem oferir a Déu cada diumenge fins que ens puguem aplegar altre cop a les nostres Comunitats Locals.