Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

 

Amb motiu de la commemoració dels 300 anys de maçoneria i dels 500 anys de l’inici de les Reformes Protestants la Universitat de Barcelona ha organitzat una Jornada per tractar-ho.

Algunes de les principals conclusions a què s’ha arribat són les següents: Primera, la llibertat és un espai necessari perquè la maçoneria i el protestantisme puguin existir. Sense llibertat, i concretament sense llibertat religiosa, no hi ha espai per a la diversitat.

Segona conclusió, la maçoneria i el protestantisme formen part de la història compartida. Una història que va tenir en la Revolució de “La Gloriosa” de l’any 1868 una data que marcà un abans i un després. Perquè ha estat des d’aquesta data que tant els maçons com els protestants han trobat, no sempre -només cal recordar la campanya franquista contra maçons i protestants-, espais de llibertat imprescindibles per poder existir.

Tercera, la història de la maçoneria i del protestantisme ha aportat tot un seguit de distingides personalitats a la vida pública la qual cosa ens mostra i ens demostra la diversitat real del país en temps de llibertat.

Quarta, malgrat aquesta darrera observació els darrers anys, des de la restauració de  la democràcia, han comportat una marginació social real de les minories que no havia tingut lloc abans en aquesta història compartida.

A aquestes conclusions en podríem aportar d’altres però el que segurament cal remarcar extraordinàriament de la Jornada és que per primer cop, des de la restauració democràtica, la Universitat ha fet el que, breument, acabem de descriure.

Felicitats Universitat de Barcelona.