Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

 

Cada cop que escolto o llegeixo algú que es revesteix amb “l’imperi de la llei” tremolo i em pregunto quin privilegi està defensant. En un estat democràtic la llei ha d’estar al servei de la justícia legal i social. Quan aquest principi no s’aplica el resultat és la discriminació.

Veiem uns quants exemples propers o llunyans.

Quan als Estats Units els negres no podien seure als seients dels blancs era legal, però no era just i resultava discriminatori.

Quan a Sudàfrica les persones eren classificades pel color de la seva pell era legal, però no era just i resultava discriminatori.

Quan es va legalitzar el Partit Comunista a l’Estat Espanyol no era legal, però va ser just i no discriminatori.

Quan es van celebrar les primeres eleccions democràtiques, després d’anys de dictadura franquista, no van ser del tot legals, perquè no reunien tots els requeriments que es demanen avui en dia, però van ser justes i no discriminadores.

Quan el director de TVE va trencar el monopoli dels programes religiosos, fins aleshores en mans de l’Església catòlica, no era legal, encara no s’havien signat els Acords de Cooperació entre l’Estat i les minories religioses, però va ser just i no discriminatori.

Quan el sistema de cofinançament només s’aplica a l’Església Catòlica és legal, però no és just i resulta discriminatori.

Quan el meu pare, per ser antic oficial de l’exercit de la República, aconsegueix una jubilació, per aquesta raó sense haver cotitzat, és legal, és just i no és discriminatori.

Quan el fill del meu pare, que sóc jo, no es pot jubilar amb el 100%, perquè en el seu moment no em van deixar cotitzar per ser protestant, és legal, però no és just i és tristament discriminatori.

Quan un ajuntament tanca una Església Evangèlica o impedeix que se’n pugui obrir una altra en el seu municipi és legal, però és injust i és discriminatori.

Per no allargar-me en els exemples podem acabar dient que en democràcia la legalitat ha de venir acompanyada de la justícia i el que defineix la qualitat democràtica és l’encaix de les minories.

Fa anys que em va caure la bena dels ulls i des d’aleshores reivindico, amb escàs ressò i encara amb menys resultats, justícia per a les minories.

Impedir un dret perquè tens majoria serà legal, però és injust i discriminatori. Per aquesta raó, mentre els poderosos parlen de legalitat els discriminats clamem per justícia.