L’evangeli de Marc, en el seu capítol 9, com els altres evangelis sinòptics, ens dona a conèixer la història d’un pare decebut pels deixebles de Jesús.
Els antecedents d’aquesta història els trobem en la transfiguració de Jesús. Acompanyat per tres dels seus deixebles Jesús puja a una muntanya i, en un moment determinat Déu, es manifesta d’una manera sobrenatural enmig d’un núvol -tal i com sempre es recopilen les manifestacions de Déu a l’Antic Testament-.
Després d’aquella experiència inigualable, Jesús i els seus deixebles baixen de la muntanya i es troben amb una escena patètica. Un home ha demanat als deixebles de Jesús que sanin el seu fill malalt. Els deixebles han estat incapaços d’aconseguir-ho. El resultat d’aquesta situació porta als assistents a discutir obertament amb els deixebles de Jesús. Tan engrescats estan en les seves discussions que ni s’adonen de la presència de Jesús fins que surten corrents per anar a trobar-lo.
El pare del noi explica a Jesús què ha succeït.
Jesús queda decebut per la derrota dels seus deixebles però, en lloc de quedar-se sobre els seus peus lamentant-se, passa a l’acció.
I aquí és quan entra en escena la fe d’aquest pare.
Decebut pels deixebles de Jesús s’hagués pogut quedar passivament mirant l’escena a veure què passava. Però en lloc de quedar-se sobre els seus peus lamentant-se del fracàs dels deixebles de Jesús decideix passar a l’acció. Demana a Jesús una doble intervenció. Li demana que curi el seu fill i que l’alliberi a ell del seu desànim.
La història bíblica referida en els altres dos evangèlics sinòptics no afegeix molta més informació. Només Lluc ens aporta la dada que, després d’aquest miracle, Jesús va adreçar altre cop el noi al seu pare perquè en seguis tenint cura.
El nostre cristianisme imperfecte pot portar a que d’altres es decebin del nostre testimoniatge per la nostra manca de fe. Però és que la veritable solució no està en els creients. La veritable solució està en Jesús i en cadascuna de les persones que se li vol acostar.
Qui se li acosti, que ho faci com aquest pare: Que el fracàs dels deixebles no sigui un obstacle per arribar fins a Déu, encara que sigui demanant que ens alliberi del nostre propi desànim.
Aquest passatge bíblic ens mostra que quan l’acció és més forta que el desànim la resposta de Déu és més clara en el nostre cor.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.