Tal i com tractem als refugiats que s’han acostat a Europa, la pàtria dels Drets Humans -segons els mateixos europeus-, es vergonyós.
Segurament per pal·liar, en la mesura de les nostres possibilitats, aquesta situació el GTER (Grup de Treball Estable de Religions) va centrar la celebració del Dia Internacional de l’Harmonia, celebrat en el Parlament de Catalunya, en la defensa dels Refugiats a Europa.
Les intervencions de tots els participants van ser més que encertades però si hagués de destacar-ne una per damunt de totes les altres no serien una paraules, sinó unes imatges que, de la mà del pastor Jaume Torrado, ens van il·lustrar quina és la feina de solidaritat que està realitzant l’Església -en aquest cas de l’Església Protestant- en els llocs més candents de la que jo denominaria ruta de la vergonya: els passos fronterers des de Grècia fins Alemanya.
La força de les imatges, i d’aquestes imatges en particular, en seu parlamentària ens recorden que la casa del poble, que és el Parlament, és testimoni volgut del que s’està vivint a Europa.
Aquella va ser una jornada en defensa dels Drets dels Refugiats a Europa organitzada per les confessions religioses de Catalunya.
Una veu en el desert?
Un clam en mig de la nit?
Una pregunta sense resposta?
Segurament, però també la voluntat declarada de deixar constància de la injustícia social que s’està permetent i de la tasca que, en aquest context, s’està tractant de desenvolupar des de les diferents organitzacions d’acció solidària.
El drama dels refugiats, els que ja tenim entre nosaltres, els que pateixen el fred de les tancades fronteres europees i els que es troben desplaçats en molts d’altres països, no ha de caure en l’oblit.
No oblidar-ho, i contribuir a què els altres tampoc ho obliden, és un dels compromisos de la nostra fe que hem de mantenir viu.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.