Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

La ciutat de Barcelona ha viscut d’esquena a la Comunitat Protestant. La ciutat de Barcelona ha estat testimoni de la persecució dels protestants. La ciutat de Barcelona ha mirat amb indiferència la Comunitat Protestant. I, per extensió, els seus representants, els Alcaldes i els Regidors del Cap i Casal de Catalunya, han fet el mateix -fins ara-.
Amb l’entrada de l’actual alcalde la situació ha començat a canviar. Els representants populars de la ciutat s’han adonat que la Comunitat Protestant és la segona minoria religiosa -just darrera de l’Església Catòlica-. Però el més important, encara, és que s’han adonat del deute històric que la ciutat té amb els seus ciutadans que són protestants. I aquesta presa de consciència els ha ajudat a començar a escoltar la veu, amortida pel pes de la història fins fa no res, dels protestants.
Com a signe i senyal d’aquesta capacitat de recuperar l’oïda l’Ajuntament ha pres la decisió d’encarregar a la Universitat barcelonina el relat de la història protestant de la ciutat. La Universitat ha acceptat l’encàrrec i, de la mà de l’historiador i investigador Federico Vázquez, ha realitzat un treball de recerca fruit del qual el pròxim dia 2 de març a les 7 de la tarda es presenta al Saló de Cent de l’Ajuntament el llibre titulat “Les esglésies evangèliques de Barcelona 1876-1978”.  
Aquest llibre explica que la història dels protestants és també història de la ciutat i que integrar aquesta història és començar a integrar un col·lectiu al qual s’ha deixat massa anys sense veu i sense presència.
Però aquest no és el final d’un camí. És just el contrari. És l’inici d’un camí on només s’ha donat el tret de sortida. La de l’Ajuntament no és una trobada de reconciliació entre la ciutat, i els seus representants, i la Comunitat Protestant. No és una reconciliació perquè els protestants no hem fet mai res en contra de la ciutat, sinó que hem estat les víctimes dels anys foscos o dels anys d’indiferència religiosa que s’ha viscut en contra de nosaltres.
Però sí que serà la reparació d’un greuge històric. Serà recuperar la memòria. Serà fer justícia. Serà, en definitiva, un espai de trobada per endegar un nou camí.
I aquí és, precisament, en el nou camí, on ens hem de trobar. Junts a peu de carrer per endegar un nou camí. Recuperar la història és una fita important però és el que és i cal valorar-ho pel què és. Ara el que toca és endegar un procés de visibilització i de cooperació on es passi de les paraules als fets, on es passi de la recepció a la col·laboració i on es passi de la declaració d’intencions a la realització de projectes.
En definitiva, l’inici d’un camí que ens ha de portar lluny, molt lluny.