Fa uns dies el diari “El País” va publicar un curiós article en què es lamentava que Martí Luter, el Reformador Protestant del segle XVI, hagués predicat a Alemanya i no pas entre nosaltres.
L’article, escrit arran de la pandèmica, comparava el tracte diferent que donen els governs si el seu entorn històric és d’origen protestant o d’origen catòlic.
Els primers, empoderant als ciutadans. Els segons, tutelant als ciutadans. Els primers, compartint les decisions. Els segons, centralitzant el poder de les decisions en unes poques mans. Els primers, dipositant la fe en els ciutadans. Els segons, malfiant de la ciutadania.
Malgrat l’actualitat de l’article s’ha de constatar que aquesta manera de pensar no és pas d’ara, sinó que ve de lluny, de molt lluny.
Si la normativa europea i nord-americana et dona tota la capacitat d’iniciativa, i l’administració es limita a verificar que el que has dit o has fet és veritat, aquí la norma és que primer demostres la teva innocència i després l’administració et dona permís per seguir endavant.
Aquí, quan en un sector determinat s’identifica un gran escàndol, el que es fa és endurir la legislació, els tràmits administratius i la paperassa. Allà el que fan és augmentar les inspeccions.
Allà es creuen als ciutadans. Això sí, si t’inspeccionen i descobreixen que no ets digne de la seva confiança aleshores t’empaperen -com a tot arreu-.
En la cultura tradicional protestant la responsabilitat està en un mateix. En la cultura tradicional catòlica la responsabilitat està en els altres.
Clar que les coses no són tan senzilles.
En els països de cultura majoritàriament catòlica hi ha protestants que es comporten segons els valors predominants de la seva societat més que segons els valors de la seva pròpia fe. I al revés passa exactament igual.
Vaja, com va dir la presentadora del programa “Els matins” de TV3
-analitzant la qüestió que s’està tractant-, tot un fenomen que caldrà també estudiar quan hagi passat aquesta pandèmia.
I tot això arran de què el diari “El País” ens volia fer protestants clar que, si em permeten el protestant que porto dins, jo també.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.