Vés al contingut

La Reforma Protestant va canviar l’Espiritualitat de l’Església i va transformar la societat de l’època amb un impacte que ha arribat fins els nostres dies. Sobre els pilars teològics de: només Jesús, només la Bíblia, només la Gràcia de Déu i només la fe es va començar a construir la transició de l’edat mitjana fins a l’actual postmodernitat.

La Reforma Protestant va portar el que avui diem la “democratització del coneixement”. Fins aleshores el text bíblic estava reservat per a uns pocs. La Bíblia era un llibre reservat a un “grup d’escollits” que tenien el privilegi de poder-la llegir i estudiar. Amb Luter, i la Reforma, la Bíblia va deixar de ser un llibre desconegut per transformar-se en el llibre del poble. Luter va traduir la Bíblia a l’alemany. La posà a disposició del poble en la llengua que el poble parlava i entenia. Però, a més a més, Luter trobà, en un nou invent de l’època anomenat impremta, el seu millor aliat per a la divulgació bíblica. D’aquesta manera Luter va obrir les portes del coneixement al poble amb el posterior impacte que de tot això es va derivar. Aquesta voluntat de “democratització del coneixement” impulsà, per exemple, que quan els pastors protestants van arribar a casa nostra, arran de la Revolució de “La Gloriosa”, i des de l’any 1868 i els següents, el primer que van fer va ser obrir escoles (per a nens i adults) per combatre l’analfabetisme galopant de l’època. El motiu d’aquesta iniciativa era doble. Per una banda, per una raó òbvia: el protestantisme era, i és, contrari a la incultura. Però per altra banda -i no menys important-, perquè per poder accedir a la Bíblia s’ha de saber llegir -i escriure-.

La segona aportació de la Reforma Protestant va ser la de la “llibertat d’expressió”. Fins aleshores la Bíblia no només estava reservada per a uns pocs, sinó que només era possible una sola interpretació dels seus textos: la interpretació oficial. Amb el protestantisme el creient no només pot accedir per si sol al text bíblic, sinó que pot expressar lliurament la seva comprensió del mateix. La Bíblia per primer cop, després de molts segles de foscor, pot ser interpretada pel creient sense cap més intermediari, sense ningú que li digui a quina conclusió ha d’arribar, i sense cap tipus de censura. Evidentment, aquesta capacitat d’anàlisi i la resultant que de la mateixa es deriva va obrir la porta a tot tipus de desenvolupament cultural. Es va passar de ser una societat tancada a ser una societat oberta al futur i a si mateixa. Aquesta porta de llibertat va comportar l’apertura a la llengua del poble, a la ciència, a la cultura, a les arts i a l’economia.

La tercera aportació de la Reforma fou la de la “ciutadania responsable”. El sistema d’indulgències medieval era el resultat de la teologia de la penitència. Era el resultat de la salvació per les obres. Aquesta manera d’entendre la relació amb Déu comportava una certa comercialització de la fe. El sistema penitencial responia a la tesi doctrinal que la nostra relació amb Déu té un preu que podem pagar. Amb la doctrina de la salvació per la fe el sistema penitencial fa aigües per tot arreu. A Déu ja no el podem comprar ni amb els nostres fets ni amb les nostres pertinences. L’accés a Déu és gratuït. NO representa cap cost ni cap tipus de sacrifici. La contrapartida d’aquest accés gratuït a l’amor de Déu és la correspondència. Déu ens estima i espera ser estimat per nosaltres. Per aquesta raó el cristià protestant no es comporta d’una determinada manera per por o perquè sap el cost que li comporta, sinó perquè estima Déu. Els creients som ciutadanes del Regne de Déu i, per amor a Déu, ens comportem com a ciutadans responsables d’aquest Regne. Per posar exemples de la vida pràctica: No hem de ser bons treballadors perquè ens poden acomiadar si no en som, sinó perquè cerquem l’excel·lència del nostre treball per agradar Déu. Com tampoc no hem de defraudar a hisenda perquè ens poden enxampar, sinó perquè Déu espera de nosaltres que siguem honrats. És aquesta manera d’entendre quina ha de ser la nostra relació amb Déu que determina el nostre sentit de responsabilitat. Sentit de responsabilitat que, aplicat a la societat, desenvolupa el concepte de ciutadà i de ciutadà responsable.

La quarta aportació de la Reforma, per cenyir-nos als elements transformadors de la mateixa, és la del “dret a decidir” que expressat teològicament és el lliure albiri. Segons la teologia protestant Déu no s’imposa a l’ésser humà, sinó que ens dóna la llibertat d’acceptar o de rebutjar el seu amor. Aquesta llibertat ens fa responsables de les nostres decisions ja que a cada decisió li correspon la seva conseqüència. I si Déu estableix aquesta relació entre Ell i nosaltres espera que nosaltres repetim el model en les nostres humanes relacions. És la teologia de l’amor en contraposició a la teologia de la imposició. És la teologia de la persuasió en lloc de la teologia del càstig. És la teologia del diàleg en lloc de la teologia de l’ “empassa-te-la”.

En definitiva, el cristianisme protestant ha estat llavor de transformació espiritual que ha sembrat el camp de la nostra història de processos d’alliberament humà d’entre els que volem recordar el de l’alliberament de la dona, no hi ha diferències a l’hora d’accedir al Ministeri Ordenat de l’Església; el de l’alliberament de l’esclavatge, va ser un cristià protestant qui va aconseguir la l’aprovació de la seva abolició; o el de la lluita contra la separació racial a Sudàfrica, van ser cristians protestants els principals protagonistes d’aquest procés.

El cristianisme protestant va iniciar un camí fa 500 anys en el que encara ens queda molt per fer, però Déu n’hi do del que ja s’ha fet.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.