Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquests dies estic impartint un curs de mentoratge i aquest fet m’ha portat a recordar l’estimat pastor Josep Monells, el meu primer mentor. Sense més intenció que fer esment de la referència bíblica va ser com quan Elies va cridar Eliseu. Diu el text bíblic de l’Antic Testament que “Elies passà pel costat d’Eliseu i li va tirar el seu mantell al damunt”, 1 Reis 19,19. En aquell temps aquest gest significava una crida i una investidura per servir al Déu de la Bíblia.

En Josep Monells era, en aquells anys als que faig referència, un pastor jove que estava endegant un nou moviment de joventut a les universitats. Un home de visió, avançat al seu temps, ple d’inquietuds i amb una imparable empenta. Sempre rodejat de gent jove interessada en aquella nova i refrescant manera d’acostar-se a la vida cristiana.   

Jo era un jove de 17 anys preparant la meva entrada a la universitat. Era un dels molts joves que visitava casa seva per participar en els debats que organitzava al voltant de pel·lícules cristianes i on la majoria dels assistents eren universitaris no cristians però amb inquietuds espirituals.

Aquella assiduïtat a les trobades de casa seva el va portar a establir una relació especial amb mi fins que un dia em va proposar dedicar la meva vida al ministeri cristià.

Sabia que la meva decisió hauria de superar tot un seguit d’obstacles. El primer seria el de l’Església on em congregava aleshores perquè no acceptaven cap altre ministeri cristià que no fos el pastoral. El segon seria la més que provable oposició a nivell europeu de la meva candidatura perquè tots els altres membres del personal havien acabat els seus estudis universitaris i jo seria el primer que compaginaria treball i estudis.

Malgrat aquests dos obstacles, aparentment insalvables, en Josep va treballar per aplanar el camí. L’Església on em congregava no va canviar de posició, ans tot el contrari. Però a nivell europeu em van acceptar amb els braços oberts.

Aquell estiu vaig viatjar fins la Gran Bretanya i en aquell indret van confirmar la meva crida de Déu per mitjà de Josep Monells.

Mai li agrairé prou agraït per haver pogut ser el primer de tota una nissaga d’homes i dones que hem arribat al ministeri cristià de la seva mà. I sempre donaré un bon testimoni d’aquest home de Déu que estimo tant: El meu primer MENTOR.