Els mitjans de comunicació ens han recordat que ja fa 50 anys que van assassinar Martin Luther King: l’apòstol de la no violència.
El pastor MLK volia lluitar contra el que ell considerava una injustícia: el racisme. I per lluitar contra el racisme va organitzar una revolta. Les seves famoses marxes a favor de la igualtat i en contra del racisme no tant sols eren mal vistes pels seus conciutadans, sinó que eren violentament combatudes per les forces d’ordre públic.
I eren combatudes per les forces d’ordre públic per dues raons: primera, perquè les marxes s’oposaven a l’ordre constitucional estatunidenc i, segona, perquè eren la manifestació d’una revolta ciutadana.
La diferència entre la revolta ciutadana de MLK, i la gran majoria de revoltes organitzades per altres, consistia en respondre amb no violència a la violència de les forces d’ordre públic i de totes aquelles persones que s’oposaven als seus plantejaments.
La seva revolta no violenta li va costar una mort violenta i immerescuda.
Els qui volien mantenir l’ordre establert van acabar amb ell de forma violenta. Però la seva mort no va significar la mort de la revolta que va encapçalar. El seu somni d’un món d’igualtat entre blancs i negres va fer canviar moltes lleis als Estats Units. El seu somni va permetre que un negre arribés a ser president del seu país.
Però el seu somni, 50 anys més tard, encara està incomplet. Tots els informes sobre la situació de la població negra als Estats Units a dia d’avui ens expliquen que encara hi ha molta feina per fer.
La seva revolta no violenta li va permetre canviar lleis.
El que encara queda per canviar és el cor de tots aquells que van creure, i segueixen creient, que l’ordre és més important que la convivència perquè quan l’ordre social s’ha d’imposar vol dir que la convivència s’ha trencat.
El cor dels Estats Units segueix trencat per la bala assassina que va matar MLK perquè l’odi que la va disparar encara no ha entès que odiar només destrueix qui odia.
Fem nostre el somni de MLK i impulsem una revolta no violenta, tal i com ell va fer, on homes i dones siguem iguals davant de la llei i de la resta de la societat tal i com som iguals als ulls de Déu.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.