Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El Departament d’Educació de la Generalitat passa, sense solució de continuïtat, de les abrandades proclames en favor de l’autonomia dels centres docents, sovint pronunciades amb el seu estil tant personal pel propi Conseller, a donar indicacions sobre la no conveniència que es parli de les consultes sobiranistes en hores de classe (potser indicacions subtils, però que ja han fet desdir de fer-ho a un institut).

Però resulta, a més, que aquest Departament és el mateix que en el seu dia va dictar el currículum obligatori d’una matèria, també obligatòria, anomenada educació per a la ciutadania. No és temàtica d’aquesta matèria la sobirania de les nacions, o les formes de participació política –incloses les consultes i referèndums-? O és que això de la ciutadania només era per parlar de matrimonis homosexuals com denunciaven alguns exaltats?

La dissociació total i absoluta entre paraules i fets ja és la norma d’aquest Departament (PQPIs, llars d’infants, plantilles a la concertada, actualització del mòdul de concert, retallada de vetlladors, actuacions de comissions d’escolarització, calendari de desplegament de la LEC, pressupost d’educació per al 2010...), però em costa d'acceptar-ho i encara m'indigno davant cada nova constatació.