De l'alegria essencial depèn tota transformació real

Un any més, el Grup Sant Jordi, ens convida a la seva jornada anual. Enguany la convpcatòria es fa pel dissabte 15 de novembre, sota el títol l'alegria essencial.

També com de costum, Josep M Esquirol ens ofereix un emmarcament que dona compta del tema triat:

Hi ha la nit del món. Hi ha el silenci metafísic dels espais infinits. L'angoixa és l'experiència humana que correspon a aquesta intempèrie, a aquest desemparament. La nostra societat apaivaga aquesta experiència, la tapa, amb la distracció pantallitzada i amb el consumisme i, de vegades, amb la droga i la violència. La foscor s'ha de mirar de fit a fit: d'on emergeix, aleshores, la confiança?, quin sòl ens permet romandre dempeus?, i de quin sol ens ve encara llum per veure-nos-hi?, d'on brolla la fe?, quin és el secret d'aquesta confiança enmig d'un univers d'incertesa?

Doncs, de l’essencial de l’Evangeli: saber que Jesús està en i per nosaltres. Res més, i res menys. Aquesta és l’alegria fonamental, l’alegria que impulsa la vida, l’alegria que es difusiva i que assumeix la forma divina de la caritat. L’única forma divina.

D’això dóna compte, justament, Evangelii Gaudium, del Sant Pare Francesc. Un escrit que és un tot sense sistema, sense dogmatisme; un tot no de la coherència, sinó de l’impuls de la fe, de l’esperit. La possibilitat de renovar la missió evangelitzadora i les dinàmiques de l’església, o la possibilitat de canviar radicalment la realitat de la pobresa al món, i del conflicte... tot plegat depèn de l’impuls de l’alegria essencial.

Sentir-lo de nou i transmetre’l, aquest impuls. Fer llum de camí enmig de la nit superficialment enlluernadora del món. Alimentar-se d’aquest secret del cristianisme, i beure de la seva font. De l’alegria essencial depèn la transformació de nosaltres mateixos i la del nostre món.

Trobareu el programa de la jornada aquí.

I el formulari d'inscripció aquí.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.

Sobre aquest blog

"Si algú té raó se li estira l'americana, tot recomanant-li calma i serenitat" (J. Pla)

Carles Armengol

Pedagog social.
President de la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat, membre del Grup Sant Jordi de Promoció i defensa dels Drets Humans, membre de l'Associació Rosa Deulofeu, entre altres.
Format com a mestre, educador social i pedagog. Especialitzat en polítiques educatives i socials, en tercer sector i pedagogia del lleure. Casat i pare de dos fills.

He estat director de l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés, de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona i de les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social de la URL i secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

Actualment treballo com a funcionari del cos de gestió a afers socials. Sóc vice-president de la Fundació d’Escoles Parroquials de Barcelona i col·laboro amb moltes entitats socials, cíviques i eclesials.

He escrit els llibres Tangram: set elements per fer esplai i escoltisme des de la interculturalitat, l’Educador Social i la seva formació, Iniciar un centre d’Esplai, i obres en col·laboració i nombrosos articles. També col·laboro a Ràdio Estel i al Matí Digital.