Vés al contingut

Durant el confinament es va fer popular la sèrie Unorthodox, que durant un temps fou de les més vistes a la plataforma Netflix. Va sorprendre que fos tant exitosa doncs és de temàtica religiosa, acostumats com estem a la poca presència del fet religiós als mitjans. És una sèrie molt adequada per ser vista en família o en grup i per poder ser comentada. No és que sigui una persona gaire de mirar sèries, però el confinament ens va afectar a tots... Ja se’n ha parlat d’aquesta sèrie, però deixin-me dir-ne un parell de coses de perquè crec que és es interessant des del punt de vista cristià:

Unorthodox basada en l'autobiografia de Deborah Feldman, Unorthodox: The Scandalous Rejection of My Hasidic Roots, presenta el procés de fugida d’una jove de 19 anys, Esty, respecte de la seva comunitat religiosa ortodoxa jueva. Fuig també del seu matrimoni pactat i de la seva comunitat de Williamsburg (Brooklyn, Nova York). Fuig a Berlín, on viu la seva mare i intenta adaptar-se a una vida secularitzada. El seu marit viatja a Berlín amb el seu cosí, per ordre del rabí de la comunitat, per intentar trobar-la i fer-la retornar.

Deia que és interessant pels cristians. Primer perquè aquesta comunitat amb totes les seves festes i costums centrades en la vida religiosa i que donen el context de la sèrie, s’assembla molt –salvant les distàncies d’època- al que en l’Evangeli s’anomenen els fariseus. Deixant de banda la connotació negativa que ja ha agafat la paraula fariseu, i tot i que no anaven amb barrets negres de pell, els shtreimels com els seguidors de Baal Sam Tov, sí que seguien estrictament, com els orthodoxes de la sèrie, la Llei de Moisès i realitzaven totes les obres, ritus, banys rituals -mikveh, filactèries -tefilin, i obrar ortodox seguint estrictament la Torà. Jesús es va oposar als fariseus.

Esty viu una rebel·lió interior, simbolitzada amb l’acte de treure’s la perruca, característica forma de cobrir-se el cabell de les dones de la comunitat hashídica. Tanmateix, la protagonista no deixa de ser una persona religiosa, col·laboradora, que estima els altres, en una actitud més interior que exterior. Bona part de l’atractiu de la sèrie està en el caràcter, la determinació i força interior, la llibertat d’elecció de la protagonista. També els primers cristians van donar un pas semblant. Quan Pau i Bernabé van anar a Jerusalem des d’Antioquia celebrant-se el Concili de Jerusalem (Gàlates, 2; Fets, 15) al voltant de l’any 50 que va autoritzar a aquells primers cristians no seguir totes les prescripcions, per exemple la circumcisió, i centrar-se en el més essencial. Naixia el cristianisme.

Quantes vegades a la història, una persona o un grup, ha fet aquest camí des de les formes externes, lleis i normes, cap a l’essencial. Una conversió cap a l’interior. Es el camí també del cristianisme. Es clar que en el camí d’Esty hi manca encara la Fe, però la podem veure molt pròxima a la sensibilitat cristiana.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.