Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Parlarem de pluralisme en el sentit social i polític del terme, no en el sentit filosòfic o teològic, perquè entre altres aspectes és rellevant per l’educació, però també pels sistemes democràtics de govern.

Fa us dies vaig participar en la presentació el llibre “Ser persona, vida, pensament pedagògic i acció educativa de Pau López Castellote, (1929-1994)” en un acte (virtual) organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans. El llibre de l’autor Valentí Feixas és una part de la seva tesi doctoral i va ser premiat amb el Premi d’Assaig Pedagògic Joan Profitós de l’Escola Pia de Catalunya. 

Pau López és un personatge molt interessant i influent en la pedagogia catalana i cristiana dels anys entre 60’s i 80’s, i donaria per parlar de molts aspectes del seu pensament molt fonamentat i coherent. Ens centrarem en un aspecte de la seva reflexió i aportació: el pluralisme.

En una societat coexisteixen grups diferents, això és pluralitat. Pau López parla de l’exemple d’un jardí amb flors. És pluralitat. Perquè la pluralitat esdevingui pluralisme hi ha d’haver tolerància i inclusió, reconeixement de l’altre heterogeni, i reconeixement del seu dret, no només a ser diferent, sinó a expressar la seva diferència.

Pau López, que va viure els ideològicament convulsos anys 60’s i 70’s, va elaborar i debatre el seu model educatiu amb els seus coetanis, deia: “Hem reduït el pluralisme a pluralitat”. També assenyalava que en aquesta pluralitat s’accepta tot menys la confessionalitat cristiana. Feia referència a l’exclusió de la confessionalitat en nom de la neutralitat, fins i tots en debats en escoles cristianes del seu temps. Algunes van fer l’evolució cap a escoles laiques, com el mateix Costa i Llobera que ell havia fundat. Pluralisme sí, deia, però no el que ho accepta tot excepte els valors cristians.

Per Pau López l’educació és instrucció més “valoració” i no hi ha una única valoració. Ell acceptava que hi hagués la valoració humanista laica, encara que no era la seva. L’administració educativa d’un país –deia-  ha d’acceptar el pluralisme. No hi pot haver un únic model d’educació pública. Que hi hagi el model de l’escola neutra, laica, però que no ho siguin totes, explica el Dr. Feixas sobre el Pensament de Pau López en el seu llibre. Si totes les escoles tenen la mateixa interpretació o valoració, es conculca el principi del pluralisme.  

A finals dels 70 i principis dels 80 Pau López va ser actiu en la defensa del dret a l’Educació. Aquest dret ja estava en la Llei de Villar Palasí del 70, i sobretot recollit en la Constitució Espanyola del 78, però calia fer-lo efectiu. Es va concretar en la Ley Orgánica del Derecho a la Educación (LODE) de 1985. En aquell moment Minoria Catalana va ser influent en el text final i va recollir les perspectives del P. Francesc Riu i del Secretariat de l’Escola Cristiana en una llei que va articular els concerts educatius. Es feia possible el pluralisme. Com diu en el seu preàmbul: “Es una norma de convivencia basada en los principios de libertad, tolerancia y pluralismo, y que se ofrece como fiel prolongación de la letra y el espíritu del acuerdo alcanzado en la redacción de la Constitución para el ámbito de la educación”.

La LODE és la única llei educativa que no s’ha derogat. Mons Elias Yanes, per exemple, quan era president de la Comissió d’Ensenyament de la Conferència Episcopal deia, en èpoques del partit Popular: “Que no nos cambien la LODE”.  En aquells moments des de Catalunya, Pau López o Francesc Riu des de l’escola cristiana, van fer una bona feina. Són aspectes oportuns de recordar en l’actual debat per la nova Llei Celaá d’Educació. El pluralisme està en l’esperit constitucional sobre l'educació i és imprescindible pels valors democràtics.