Vés al contingut

Hem iniciat un nou curs a la universitat. Els professors procurem estar al dia dels llibres que van sortint que tracten temes propers a les nostres assignatures per tal que puguin ser potencials materials de lectura o de treball pels estudiants. Una lectura recent interessant que hem fet ha estat el llibre “La mente: la última frontera” de Juan Pedro Nuñez, publicat per la Universidad Pontifícia de Comillas en la seva col·lecció de Psicologia. En aquest llibre l’autor descriu i explica de forma molt completa la ment humana i molt especialment les dimensions consciència-inconsciència. Ho fa des de la Psicologia però incorporant dades d’estudis provinents de la Neurologia, l’Antropologia o la Intel.ligència Artificial, tractant de donar una explicació comprensiva de la ment, així com de les bases psicològiques del pensament humà i d’alguns conceptes filosòfics. Es tracta d’un llibre interessant també per com està escrit, ja que pren la forma d’un diàleg professor-estudiant, que reprodueix molt bé l’educació a la Universitat.

Un aspecte d’entre els molts que hi hauria per fer una reflexió, és la descripció de com funciona el procés perceptiu de la ment, que tracta d’elaborar i donar significat a la informació que arriba dels sentits, convertint-la en la imatge que tenim del món. Fins i tot els processos més bàsics a nivell inconscient consisteixen en comparar característiques dels objectes, col·locant en primer pla els trets diferencials i deixant els aspectes menys singulars en un segon terme, distingint així entre “forma” i “fons”. Aquest procés, que explica amb molt més detall el llibre citat, permet contribuir a explicar com es passa dels objectes del món físic al mon subjectiu o mental, una preocupació de l’autor al llarg de l’obra, i un problema que, amb formulacions diferents, ha estat present en molts autors en el transcurs de la història del pensament. Seria ara llarg explicar-ne els detalls, sense passar per tots els passos i les reflexions que realitza l’autor, fonamentades en la recerca científica neuropsicològica. Voldria reflexionar només sobre un aspecte que sembla rellevant.

La nostra ment és molt eficaç detectant trets dels objectes i creant i identificant esquemes o patrons, a partir d’unes poques dades que, com dèiem, passen al primer pla, deixant les altres informacions al “fons”. Aquest procés perceptiu permet identificar amb gran rapidesa un objecte a partir d’unes poques característiques i treure’n conseqüències per al comportament. L’autor exposa també com aquest procés bàsic tant arrelat en la nostra ment és també la base sobre la qual, a partir de poques dades i comparant constantment el que ens uneix i el que ens separa com a éssers humans, traiem conclusions massa ràpides sobre els altres basant-nos amb poca informació. És una de les formes per explicar la base neuropsicològica pels prejudicis, que són la causa de molts conflictes entre les persones i els grups. Així doncs un sistema que és molt eficaç per tractar amb els objectes esdevé una limitació quan els seus automatismes actuen en l’àmbit de la relació humana.

Es requereix d’un petit esforç de consciència per prendre’ns més temps, per considerar més dades, per no atendre només a les diferències i incorporar més el “fons”, és a dir les moltes coses que ens fan iguals als éssers humans i que la nostra ment pot donar automàticament per descomptades. Estimar els altres comporta ben segur prendre en consideració aspectes de les persones als que potser no havíem prestat prou atenció.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.