Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La Universitat no és aliena a la situació excepcional, dura i difícil que vivim. Per una banda hi ha el patiment per les conseqüències directes o indirectes de la pandèmia per part d’alguns membres de la comunitat universitària o les seves famílies. Per una altra hi ha la situació de llarg confinament que afecta la vida de tots els joves universitaris i també del professorat i del personal de la universitat. No estan essent temps fàcils.

Parlaré breument de la meva universitat i la seva gent, de com una universitat d’inspiració cristiana està actuant en aquests temps de dificultats excepcionals. Descriuré alguns aspectes generals, d’entre els molts detalls quotidians que vivim, fent una petita crònica del què estic observant de prop i també -es clar- des del confinament.

El primer canvi profund al que tot el professorat ens vàrem adaptar ràpidament va ser  passar a realitzar tota la docència on-line. D’avui per demà. Els més partidaris de la tecnologia i els que no hi estaven tan familiaritzats. Tots. La universitat va tenir l’encert de mantenir els horaris no presencials en les mateixes franges que l’horari habitual. Vist amb perspectiva, i veient el resultat d’altres models, la decisió presa ha ajudat molt als joves a estructurar la rutina diària, aspecte important en una situació de confinament. Hem après moltes coses. Ens hem pogut adonar que ensenyar a distància no és el mateix que fer-ho presencialment, doncs queda disminuïda l’estructura d’acollida que suposa la presencialitat. No queda tant afectada, en canvi, la possibilitat de transmetre coneixements.

Però la nostra universitat, que és una universitat educadora, no es conforma amb només transmetre coneixements, doncs tenim com a missió l’educació integral dels joves, que també hem intentat preservar i mantenir. Per això s’han hagut d’organitzar on-line també els Seminaris de grups reduïts, que han resultat ser en aquesta situació de confinament un espai molt enriquidor per compartir les diferents vivències: Pors, solituds, tristeses, situacions difícils properes, etc. Els seminaris estan essent una estructura d’acollida necessària en aquests moments d’ansietat i preocupació. També estem realitzant on-line les tutories o serveis d’orientació personal o vocacional, necessaris en moments importants com el d’orientar el futur professional. Tal vegada la situació de confinament ajuda a valorar més el temps de contacte personal. Un paper clau l’està tenint també el servei d’orientació psicològica, donant suport emocional als estudiants que ho requereixen. O  el professorat de les àrees d’esports ajudant a organitzar l’activitat física en el confinament. Molt especialment actiu està essent el servei d’innovació pedagògica a través de les TIC, per raons obvies. Però, no només els serveis d’atenció personal, sinó que tots els serveis s’han seguit oferint de forma telemàtica: el servei de biblioteca, de secretaria, d’informàtica, el servei d’orientació i preinscripció, etc. També hi ha hagut la organització de sessions informatives per possibles estudiants del curs vinent en format on-line. Aquesta és una altra: Ens estem donant a conèixer als futurs estudiants i a les seves famílies de forma no presencial.

Un tret distintiu de la nostra universitat d’inspiració cristiana són els serveis de Pastoral Universitària. Des de les àrees de Pastoral, també de forma no presencial, s’està oferint acompanyament espiritual als estudiants, a les seves famílies i a tota la comunitat universitària. També s’han organitzat diàlegs amb experts sobre els efectes de la situació de confinament.

En una universitat que també és participativa, un paper clau l’estan tenint els delegats dels diferents cursos, que s’estan reunint freqüentment amb els responsables acadèmics i conversant amb la resta d’estudiants, per anar adaptant i resolent les necessitats que van sorgint en els diferents grups. Ara mateix s’està gestionant la organització d’exàmens on-line que quedarà resolta en els propers dies. Els estudiants per la seva banda han esdevingut també uns experts en “google meet”, “zoom” o “skype”, auto-organitzant-se pels treballs en equip en petit grup, freqüents en la nostra universitat, i per reunions de coordinació. En general hi ha hagut una bona co-responsabilització en el treball conjunt i la consciència de formar part d’un col·lectiu organitzat.

Una activitat que també ha quedat afectada és la recerca, els laboratoris i parcs científics dels col·legues que estan en àmbits més experimentals han hagut d’interrompre el seu treball i estan fent també teletreball. Alguns laboratoris també col·laboren en la recerca pel coronavirus. També s’ha establert un procediment per defensar projectes de recerca i fins i tot s’han defensat tesis doctorals on-line!

Ha estat un temps que ha requerit una especial dedicació de les persones amb responsabilitats de servei i de gestió, que han estat fonamentals, començant pel nostre rector que està participant en les reunions de coordinació amb les altres universitats, però també el seu equip, el consell de direcció, el degà, els directors, etc. S’estan adaptant normatives, atenent situacions sobrevingudes, parlant amb estudiants i famílies, canviant protocols, posant en marxa processos de formació del professorat. I tot des de les limitacions actuals, doncs cadascú està confinat a casa seva.   

Tots aquests esforços i accions estan dirigits a preservar -i enriquir si pot ser- la vida universitària dels protagonistes essencials de la universitat com son els estudiants. Amb totes les dificultats, podem estar satisfets per haver mantingut l’esperit universitari que està sobretot en la col·laboració i aprenentatge que s’estableix entre professors i estudiants, formant una comunitat acadèmica, que en aquesta situació de confinament està treballant amb solidaritat i co-responsabilització. No hem pogut canviar la situació externa però si decidir com, de forma organitzada, hi responíem. Malgrat els problemes, doncs, estem mantenint el fet de ser universitat.