Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El Papa Francesc amb la Carta apostòlica “Patris corde” (amb cor de pare), va recordar el 150è aniversari de la declaració de sant Josep com a patró de l’Església Universal i va comunicar que aquest any 2021 estaria dedicat a Sant Josep. Parlar de Sant Josep, en la proximitat de la seva onomàstica té doncs també enguany aquest interès més ampli.

Sant Josep és una festa molt arrelada que marca la transició de l’hivern cap a la primavera. Algunes tradicions populars ens ho recorden: Les cremà de les falles de València, que enguany no es podran celebrar, la crema cremada per les postres del dinar de la que és una festa ben assenyalada del calendari... A la meva infantesa festa grossa, doncs era el sant del meu avi i padrí que anava sempre acompanyada del dinar multitudinari familiar corresponent en el que no hi faltava l’esmentada crema de Sant Josep...  Disculpin aquesta petita referència personal.

El nom: Josep era un nom molt comú abans: “De Joseps, Joans,...”, també molt comú en totes les llengües, com l’àrab Yusuf, o l’hebreu, d’on és originari, com és el cas del mateix Josep (Yosef) de l’antic testament, onzè fill de Jacob, el primer de Jacob i Raquel. El significat del nom hebreu més acceptat és “Deu afegirà” o “Déu incrementarà”,  doncs “afegir” s’escriu en hebreu amb les mateixes consonants que Yosef.   

Però la que celebrem el 19 de març és la festa de Sant Josep, espòs de Maria. I no sempre s’entén bé el paper de Sant Josep. Es va casar amb Maria protegint-la així de la probable difamació que possiblement s’hauria produït en el seu temps pel fet de ser mare sense marit.  Sembla que sigui un sant de poca importància donada la rellevància de la resta de la família: ni més ni menys que Jesús i Maria! Sant Josep es veu petit al seu costat, i a vegades se l’ha mirat amb una mica d’ironia i displicència considerant-lo un sant menor. A més quan Jesús desenvolupa la seva missió ja no sembla ser-hi, probablement ja hauria mort, i això fa que perdi presència en els moments centrals de l’Evangeli.

Però Sant Josep hi va ser quan més necessari era, i té una sèrie de característiques molt remarcables que el fan un sant singular:

  • Protecció de la família: Va actuar per protegir la família ja abans del naixement de Jesús, en el naixement, o en la fugida a Egipte per evitar la maldat d’Herodes. És també protector de Maria, com hem comentat.
  • Discreció: Sant Josep està present en els primers anys de Jesús. La seva característica és ser-hi, actuar encara que no sigui tant visible la seva acció. Sempre hi es present i treballa discretament per un propòsit més gran que el depassa.
  • Espiritualitat: Proximitat amb Maria i Jesús. Hi pot haver una major benedicció espiritual? Per la seva advocació ben segur hi ha implicada aquesta proximitat familiar amb Jesús i Maria.
  • Treball: Com a bon fuster requeria de planificar la seva obra, treballar amb materials, actuar amb mestratge per fer una obra acabada. Sant Josep tenia ofici, i l’ofici-creador es manifesta en l’obra-creació. Un bon mestre també té, a partir del seu ofici, una filosofia de vida, es realitza com a persona en aquest mestratge.
  • Maduresa: Sempre se l’ha considerat gran en quan a edat, relacionada amb capteniment, amb seny i amb maduresa.  
  • Paternitat:  Se’l considerava pare de Jesús, deien de Jesús: “Què ens ha d’ensenyar aquest fill del fuster?”. A nosaltres ens ensenya que la paternitat és també social i de vincles més enllà de la biologia.

Donat que és un exemple de paternitat, de ser-hi, però no per substituir el fill, ni per fer que sigui una projecció d’ell, sinó per contribuir a permetre que sigui qui ha de ser. Això hauria de ser la paternitat, estimació genuïna. Per això es tant oportú celebrar també per Sant Josep el dia del Pare.

Sant Josep està sempre al costat del treball discret, però també en el treball eficaç, en l’ obrar. ...I també és treball el treball espiritual. Per això moltes obres i espiritualitats tenen l’advocació de Sant Josep.

Una anècdota coneguda que s’explica és que l’hi van preguntar a Gaudí: “A la Sagrada Família hi haurà les torres de Jesús, les dels Evangelistes, la de Maria, la dels Apòstols. I la de Sant Josep? On és Sant Josep?” I Gaudí va respondre: “Sant Josep l’acabarà”. Fent referencia a l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep que era l’entitat que rebé els donatius per la construcció del temple. Sant Josep hi és doncs present, sense ser-hi, en l’obrar, el que no es veu, però hi és i fa possible amb la seva acció la manifestació  més explícita. Sant Josep ha estat lligat en diversos moments de la construcció del temple, fins i tot va consagrar-lo com a basílica un Papa que tenia com a nom de pila Joseph, com va recordar Benet XVI.

El Papa Francesc quan ha establert enguany aquesta dedicació a Sant Josep, segurament vol que ens fixem en aquest sant. En l’any de la pandèmia es també important l’acció que no sempre es veu de tanta gent com els sanitaris, els educadors, els cuidadors en general, i el sacrificis més grans o més petits que fem tots. Un any per conèixer Sant Josep, venerar-lo i deixar que actuï. Deu afegirà. Com ho fa en aquest temps primaveral quan es comença a desvetllar de nou el cicle de la vida.