Vés al contingut

El 25 de març de 1522 -ara fa just 500 anys- va arribar a Manresa Ignasi de Loiola, després de fer un llarg camí des de la seva vil.la natal. Ferit en una cama, havia estat al bàndol perdedor d’una guerra, i es va haver d’exiliar de les seves terres navarreses. Volia anar a Terra Santa des de Barcelona i havia estat uns dies a Montserrat on havia deixat les armes de cavaller i donat els seus vestits de noble, per vestir com un pobre. Francesc Riera S. J. explica molt detalladament l’estada de Sant Ignasi a Manresa en un magnífic llibre escrit i editat amb motiu del 500 aniversari d’aquest esdeveniment (1).

El peregrí de Loiola -explica Francesc Riera- va arribar a Manresa per estar-hi uns dies, per reflexionar sobre la vivència de Montserrat, però hi restà 11 mesos. A Manresa va viure a l’Hospital de Santa Llúcia, un hospital dels pobres que el va acollir. Començava per Ignasi una nova vida, lluny del luxe i la vida als palaus. Una vida però que, reconciliant-se progressivament amb el seu passat, lliurà a la Gràcia de Déu.

La Manresa de fa 500 anys era ja ciutat, amb l’església de la Seu, el convent de Sant Domènec, Les esglésies de Sant Miquel i del Carme, el Priorat de Sant Pau, l’Hospital de Sant Andreu, el convent de Santa Clara, el proper Santuari de La Salut de Viladordis, etc., és a dir una petita ciutat, però amb una rica vida religiosa i espiritual.

En aquest entorn Manresà i en una cova propera a l’ermita de Sant Bartomeu i encarada a Montserrat en la que hi feia estades, és on aquell peregrí pobre tingué una continuada experiència espiritual que va deixar per escrit. Van ser els coneguts Exercicis Espirituals, una experiència fundant que estava destinada a tenir el potencial de transformar la cristiandat. Eren temps on l’humanisme s’obria camí, al mateix temps que, per altra banda, la reforma protestant començava a qüestionar el catolicisme. Deu volgué que, en aquelles circumstàncies, la renovació catòlica passés per l’experiència d’aquell peregrí pobre de Loiola, per un temps manresà.

L’impacte d’aquella experiència fundant d’Ignasi, arriba fins avui amb una gran força, sobretot pel desenvolupament que ha tingut la Companyia de Jesús. Vegem-ne breument alguns exemples:

Primer: L’espiritualitat. Generacions i generacions de cristians han pogut realitzar, a partir d’aquella experiència d’Ignasi, processos de discerniment espiritual. Puc donar un modest testimoni personal: Quan encara no coneixia gran cosa de Sant Ignasi ni de la seva vinculació amb Manresa, de bastant jove, vaig tenir la ocasió de participar en una tanda d’exercicis espirituals per a joves a Loiola, una experiència de la que en guardo un molt bon record. Ben segur que experiències semblants hauran tingut molts i molts joves.

També uns anys més tard, però encara en anys de joventut, vaig tenir la oportunitat de conèixer la riquesa del cristianisme de base manresà, participant en el meu cas en la formació de caps del moviment escolta a la demarcació de Manresa. Ja llavors em vaig adonar de la riquesa i diversitat de grups i comunitats cristianes, un cristianisme reflexiu i senzill que em va impressionar. La Manresa actual podem entendre-la doncs també com una ciutat acaronada per la ma de l’humil Sant de Loiola. Pot ser un exemple de com la història, quan s’ha viscut amb intensitat, comporta molt sovint unes inèrcies que tenen influència molt més enllà del temps en els que ocorren els esdeveniments.

Ja de més gran, també he pogut ser testimoni de la influència dels Jesuïtes en l’educació al món. He conegut professors d’universitats de la Companyia de Jesús: del Boston College, de Fordham a NY, de Georgetown, de la Loyola University a Chicago o de la Fairfield University. Molts d’ells són coneixedors de l’experiència de Sant Ignasi a Montserrat i Manresa i alguns han fet fins i tot el camí Ignasià des de Loiola a Manresa. Però al costat d’aquestes grans universitats he conegut també escoles en diversos països o moviments educatius populars com Fe i Alegria a Llatinoamèrica, en concret de Bolivia. Sempre he constatat com Manresa és coneguda al món dels Jesuïtes. Així més de 60 institucions a tot el món, diu Francesc Riera en el seu llibre, porten el nom de Manresa.

La universitat i l’educació superior també ha estat influïda per les ponderades reflexions d’Ignasi. Els successors del Sant, fidels a la fundació de la companyia i als seus principis, van desenvolupar la “Ratio Studiorum”, uns principis de l’educació superior encaminats a la formació intel·lectual en l’ensenyament superior, que han tingut un gran influx en la formació catòlica, i que encara ens serveixen d’inspiració avui.

Tornant a Manresa: Els llocs ignasians ens recorden aquesta presència de Sant Ignasi. És un goig passejar per la capital del Bages, recorre’ls i imaginar com seria l’estada d’aquell peregrí. Tenen un gran potencial de reflexió cultural i espiritual. També a Manresa hi ha, com se sap, el Centre Internacional d’Espiritualitat Ignasiana, amb les seves propostes formatives i espirituals i on, al Temple del Santuari, es poden visitar també els recents mosaics de Marko Rupnik. A Manresa, fa 500 anys, hi va fer estada un sant que va deixar una gran petjada espiritual i el seu testimoni de fer-ho tot, com ell mateix deia, “Ad Maiorem Dei Gloriam”.

(1) Riera i Figueras, Francesc (2021) Manresa Ignasiana. Cinc Cents anys. El pelegrí de Loiola i els Jesuïtes. Barcelona: Eides-Cristianisme i Justícia/Manresa: Fundació Cova Sant Ignasi.

Institucions
Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.