Vés al contingut

L’associació  "Héloïse" amb seu a París va ser creada pel ben conegut pedagog Philippe Meirieu i actualment la presideix Francine Vaniscotte. Està coordinant uns itineraris culturals que busquen ser reconeguts pel Consell d’Europa, basant-se en localitats en les quals les grans figures de la pedagogia europea han deixat empremta. Aquests itineraris europeus volen contribuir a preservar el patrimoni educatiu d’aquests pedagogs posant-lo a l'abast de la ciutadania en general, però també d’educadors o de qualsevol persona interessada en la pedagogia. D’aquesta manera l’associació vol construir al voltant d'aquestes pedagogies i pedagogs una xarxa europea d'actors, investigadors, llocs emblemàtics i coneixement, ajudant també a desenvolupar els territoris, mitjançant el turisme cultural, el desenvolupament local i els valors europeus de la promoció de l’educació a la infància, l’educabilitat al llarg de tot el cicle vital, i la democràcia, la tolerància i la pau. Cada itinerari, doncs, pretén donar a conèixer una reflexió i pràctica educativa concreta, una mirada particular a l'infant o jove, la seva educació i la societat que s’aspira a desenvolupar des de la pedagogia.

Els itineraris ja estan operatius, tot i que estan en constant construcció. Un d’ells és l’itinerari Freinet proposat per l'Institut Freinet de Vence, que segueix els llocs on Freinet va viure. La ciutat d'Yverdon, Suïssa, té un itinerari Pestalozzi al voltant del castell on Pestalozzi va residir. També hi ha l’itinerari Korczak a Varsòvia, un altre a l’Escola Nova que Marguerite Soubeyran, Simone Monnier i Catherine Krafft van regentar a Beauvallon, un itinerari per Claparède, Ferrière i Piaget a L’Institut Jean Jaques Rousseau de Ginebra. Estan pensant com integrar Itard i l’Institut per a la sordesa a París, Neill i Summerhill a Anglaterra, Lorenzo Milani i Barbiana a Itàlia, etc.  En tots aquests indrets també hi ha edificis que expliquen què hi va passar. L’itinerari Héloise ajuda a descobrir-ho i a desxifrar-ho.

El Prof. Philippe Meirieu, president honorari d'Héloïse, va participar al col·loqui "Pedagogia de la democràcia i la resistència al segle XX i avui" organitzat a Barcelona a l’IEC abans de la pandèmia per a explorar la possibilitat d’itineraris amb pedagogs catalans com Ferrer i Guàrdia, molt conegut a l’Europa del seu temps arrel de la seva mort per la seva condemna, però també Alexandre Galí i el seu treball a la Mancomunitat, Rosa Sensat, Marta Mata a Saifores,  o Ramon Fuster, al que s’hi podran ben segur afegir altres pedagogs catalans excepcionals com Joan Triadú. Tot per tal de poder crear un itinerari Héloïse a Catalunya, unint-se així a les avantguardes pedagògiques europees.

Tant el president honorari com Francine Vaniscote, l’actual presidenta, van manifestar l’interès en fer itineraris també amb pedagogs religiosos. Tot i la tradició laica de l’ensenyament francès, han identificat figures com el pastor protestant Oberlin a Alsàcia i Lorena, creador d’escoles i precursor del cristianisme social a França, i l'Abbé Grégoire Girard a Friburg. Hi ha també un itinerari Girard que ja està operatiu. 

La figura de Grégoire Girard és molt interessant. Va ser  fill d'una família de comerciants de la ciutat catòlica i francòfona de Friburg, enmig de la Suïssa protestant on va viure entre els segles XVIII i XIX. L’Abbé Grégoire va ser un franciscà suís, que va formular l'escola pública contemporània. Partia de la necessitat d'atendre les persones més desafavorides a partir de dotar-les d'una bona educació. Entenia que era una demanda de l’Evangeli democratitzar el sistema educatiu i fer-lo arribar a tothom. No sense problemes, la seva concepció educativa, va passar per damunt les importants divisions religioses i polítiques de la societat de la seva època elaborant una proposta educativa que reconciliava els àmbits republicans i eclesiàstics. Va extreure de cadascun d’ells els "millors" principis i pràctiques, posant els seus respectius arguments i relats al servei de l’educació. La seva obra educativa és el fonament de l'educació pública, obligatòria i gratuïta que s'edificaria a Europa durant els segles XIX i XX.

Els responsables d’Héloïse son ben conscients de la importància de la pedagogia catòlica europea en general i a Catalunya en particular. Van manifestar en l’esmentat col·loqui l’interès en realitzar algun itinerari amb figures com Sant Ignasi de Loiola, Sant Josep de Calasanç o  amb les aportacions pedagògiques d’altres ordes religioses educatives. Com en la resta d’itineraris estan interessats en la rellevància per la pedagogia europea, la renovació pedagògica i en l’educació popular.

Els itineraris estan doncs “en construcció”. Francine Vaniscotte explica com “hem de dotar-nos d'eines de comunicació més elaborades per donar-los a conèixer millor. Encara són uns itineraris força modestos i encara molts pedagogs i patrimonis estan cridats a entrar-hi. Actualment disposem d'emplaçaments a França, Bèlgica, Suïssa, Polònia i Catalunya. Per donar a conèixer el nostre projecte, per desenvolupar-lo, necessitem la curiositat i l'interès de tots aquells que estan interessats en la pedagogia i que s'impliquen en l'educació de joves i adults. Necessitem que els llocs patrimonials importants de l'educació europea s'uneixin gradualment a nosaltres (Héloïse) per formar un bell tot sinèrgic. Tenim l'esperança d'arribar-hi”.

Desitgem molt d’èxit a aquesta interessant iniciativa!

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.