Per la pau

Quina tristesa tan gran. Qualsevol guerra és símptoma d’un fracàs, d’un fracàs en termes humans. Solen haver-hi responsables, en el cas d’aquesta guerra d’Ucraïna un de molt clar, i sempre víctimes. Hi moren persones civils innocents, joves soldats hi lliuren la vida. Costa d’entendre que normalment ja es doni per descomptat que els joves soldats d’ambdós bàndols estan allà per donar la vida -que quasi no té valor pel que es veu- per defensar sovint uns interessos, a vegades potser uns ideals. Els significats habituals perden sentit, la veritat i la objectivitat és la primera sacrificada. No hi ha justícia, no hi ha amor. Tot i això, fins i tot enmig de la barbàrie solen trobar-se actes de solidaritat i d’humanitat. El cor de l’home no es pot apagar. Ho veiem aquests dies, també amb tantes i tantes mostres de solidaritat.

Hi ha moltes guerres de les que no en sabem gran cosa i continuen causant danys irreparables cada dia, però aquesta ens toca de prop, seguim les notícies i en veiem els seus mecanismes i les seves dinàmiques perverses. Ens sembla inconcebible que pugui estar passant com si res, tant a prop. Una tragèdia humana de grans dimensions. Quina tristesa i impotència.

A la nostra universitat hem fet minuts de silenci, també moments de pregària seguint la crida del Papa Francesc. Un professor de la nostra universitat té col·legues acadèmics russos, que l’hi expliquen que occident no ha complert els tractats, que Ucraïna ha atacat el Donbass,... L’European University Association (EUA), associació d’universitats, en la que el nostre rector Dr. Josep Maria Garrell forma part del Board, ha expulsat dotze centres universitaris russos pel seu suport a la guerra. També ha fet un comunicat on demana cessar el contacte i la col·laboració amb qualsevol agència del govern central de la Federació Russa o qualsevol altre país que doni suport activament a la invasió russa d'Ucraïna. També el comunicat exposa com molts acadèmics russos, amb un gran perill personal, han criticat públicament aquesta invasió; aconsella a les universitats membres doncs que assegurin, cas per cas, que la continuació de les col·laboracions existents sigui l’adequada a aquest moment. No podem caure en responsabilitzar a tothom de Russia indiscriminadament del que està passant; i ho podem generalitzar ben segur a d’altres àmbits.

També alguns membres del nostre grup de recerca tenen col·legues ucraïnesos amb els que col·laboren. No cal dir que s’ha trencat absolutament la normalitat acadèmica a les universitats on treballen. Els han explicat que han deixat la família a resguard o exiliant-se i han anat, amb l’armament que els hi ha subministrat l’exèrcit, a defensar el seu país. Tenen una gran determinació, patriotisme i molt valor, per resistir, però quina gran tristesa i quina injustícia tant gran que hagin de viure en aquesta situació.

Amb menor proximitat amb el conflicte però, també enguany d’entre les estudiants Erasmus a les assignatures de la facultat, tinc matriculades una estudiant polonesa i dues estudiants romaneses. Són de països fronterers amb Ucraïna i les seves famílies els expliquen la massiva arribada de refugiats ucraïnesos als seus països. Arriben a milers, centenars de milers, amb unes poques pertinences, amb una gran ansietat pel futur. S’han organitzat espais d’acollida i algunes famílies acullen refugiats a les cases. És una onada de solidaritat i empatia davant una situació totalment injusta. Mentre ens ho explicaven ho deien amb cara de sorpresa, semblava que no podés ser que tot això estigués passant de veritat.

Una guerra, més enllà que hi pugui haver vencedors i perdedors, té conseqüències molt greus per totes les parts involucrades. Hi ha mort, destrucció, pèrdues irreparables, un gran fracàs en termes humans. Té conseqüències per les comunitats enfrontades, però també per tots, ja que avui vivim en un món global. Així doncs és un retrocés i una regressió en tota regla en el desenvolupament humà.

Una cosa és que hi hagi conflictes. Els conflictes existeixen, és també humanament comprensible que sorgeixin diferències d’interessos i visions. Tanmateix és més humà encara trobar formes civilitzades d’abordar els conflictes quan es presenten. La pau no és una situació de manca de conflictes, sinó l’actitud de voler superar-los pel diàleg, la negociació, posant en l’equació el component humà. Més que mai necessitem la cultura de la pau. Diu Noam Chomsky, en un recent article, crític amb Russia i recolzant el dret de defensa d’Ucraïna, però també tractant d’entendre el perquè del conflicte -i per tant no satisfet amb cap simplificació- la negociació és el camí, l’únic encara potser possible, encara que no satisfaci d’entrada, però veu com a prioritari aturar la guerra que té un potencial de complicar les coses encara molt més. Tan de bo es puguin trobar negociadors i mediadors i es pugui aturar doncs aquesta guerra i el seu potencial altament destructor.

Des de la Universitat recordem que la nostra missió de formació dels joves és entorn el diàleg, la racionalitat i l’esperit crític. Així ha estat des de la baixa edat mitjana. La universitat ha estat moltes vegades un reducte de pau enmig de societats amb conflictes moltes vegades cruents. La universitat ha promogut sempre els valors del diàleg i la pau com ens recorda el manifest de la EUA.

Aquests dies veiem en els mitjans i també a Catalunya Religió mostres de com les religions estan també al costat de la pau. Ho ha posat de manifest durant anys la comunitat de Sant’Egidio, per exemple, organitzant trobades interreligioses, religions que difereixen en litúrgies i tradicions, però coincideixen en estar al costat de la pau. Les diverses religions tenen el potencial comú de promoure la pau al nostre món.