Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El confinament arran de la Covid-19 –com vàrem experimentar– va incrementar l’ús de les tecnologies de la comunicació en el teletreball, en les reunions a distància, en l’educació i en particular en l’ensenyament-aprenentatge a la universitat, i en tants i tants àmbits...

La tecnologia ja hi era, però s’ha accelerat i generalitzat el seu ús i la seva aplicació en la comunicació. Tots l’hem hagut d’usar en un moment o altre amb normalitat i continuïtat. Nosaltres a la Universitat en uns primers moments per suplir l’habitual presencialitat de maneres substitutòries i d’urgència, potser no massa reflexionades. Però vàrem avançar, com el conjunt de la societat, en la comunicació audiovisual a distància.

Durant les noves onades, en la meva facultat hem experimentat noves formes d’ús de la tecnologia que seran característiques del món que ens vindrà, fins i tot quan la pandèmia hagi quedat enrere (1). El món que vindrà serà híbrid, és a dir amb ús de la tecnologia però combinada amb la presencialitat. Ja coneixíem per les teories de l’aprenentatge o per la tecnologia educativa, el que es denomina com a “blended learning” o també ensenyament-aprenentatge “híbrid”.

Efectivament, en un moment donat, en aquest  darrer semestre, va ser possible que alguns cursos (primers cursos) podessin recuperar les classes presencials. El fet que els grups havien de ser més reduïts, però també pel fet que alguns estudiants convisquessin amb persones de risc, tinguessin alguna dificultat per desplaçar-se, o donessin en algun cas positiu en algun test, va forçar la necessitat de fer les classes, seminaris, treballs de petit grup i fins i tot exàmens, al mateix temps a distància i presencialment. Modalitats doncs híbrides d’ensenyament-aprenentatge.

Vàrem entrar en el món híbrid. Per sort les aules de la meva institució ja estaven preparades o es van adaptar amb les característiques tècniques necessàries, a més de cadires mòbils, ordinadors i projectors: càmeres giratòries, micròfons de sala, etc... per tal que fos tècnicament possible. També va ser necessària la flexibilitat i creativitat del professorat per entrar en aquest nou món híbrid.

Arribem al final del curs i és un bon moment per fer-ne un balanç. Els espais híbrids d’aprenentatge i de relació són la combinació del treball conjunt amb la presencia d’uns i la distància d’altres, treballant en equip de diverses maneres, fent treballs simultanis, presentacions, exposicions de contingut, interaccions orals o escrites, etc. Hi ha també noves formes, que la tecnologia facilita, de compartir idees, de construir coneixement col·laborativament, de comunicar a distància, i fins i tot de jugar, tot i estar al mateix temps aprenent.

El que sabem del cert és que no és la millor opció formativa a la universitat això que expliquen molts estudiants del professor que surt a un requadre petitet de la pantalla a fer una classe, en forma d’un “cap que parla”, mentre es prenen apunts. Potser ho vàrem haver de fer en un començament forçats per les circumstàncies. Ara, amb més coneixement i instruments, és temps de treballar amb els estudiants amb diferents mètodes actius, per reptes, per projectes, basant-se en problemes, centrant-se a adquirir competències. És temps de transformació, de facilitar amb tecnologies i mètodes nous una actualitzada i autèntica formació.

El món híbrid el seguirem tenint després de la pandèmia, no només a la universitat, sinó en general en les formacions de tots els àmbits, en les reunions més diverses, per suposat en els congressos i les trobades internacionals. Ben segur que trobarem noves funcionalitats. La major part de les professions intel·lectuals estaran en el món híbrid, es doncs un aprenentatge també formatiu i fonamental pels estudiants.  També hi estaran les professions d’ajuda i de consell o assessorament, com ja passa ara amb les professions de la salut mental. Tinc col·legues, em refereixo a psicòlegs acreditats, que fan actualment més assistència i acompanyament a distància que presencial, fins i tot quan hi ha involucrada la salut mental de la persona.

El món híbrid canvia l’”espai”, doncs permet reduir les distàncies. També pot fer guanyar temps en evitar desplaçaments. Tanmateix no canvia necessàriament la variable “temps”. El “temps”, en el món híbrid –sortosament- també depèn de la persona, el podem definir nosaltres. “El temps és superior a l’espai” diu el Papa Francesc (EG 222). La tecnologia en el món híbrid es pot també posar doncs al servei del desenvolupament humà integral.

Referència:

(1) Gallifa, J., Amorós, C., Montané, M. (2021). Teaching and Learning under Covid-19 in the Educational and Higher Education Systems of Catalonia and Spain. Journal of the World Federation of Associations for Teacher Education, 4(1), 42-55.