Vés al contingut

Els lideratges són ben importants per les institucions, també per les institucions d’Església. És doncs d’interès parlar-ne, així com també compartir els canvis en els lideratges que alguns experts veuen com a necessaris arrel del que hem viscut i après en la pandèmia.

La mateixa paraula “leader” té un rerefons anglosaxó, amb alguns aspectes culturals implícits no menors que hem de considerar. En efecte, el model del lideratge anglosaxó es va generar en el context de la cultura pròpia del protestantisme i es va emmirallar en la relació entre el pastor i la seva comunitat. Per això, tal vegada, és comú en els tractats sobre lideratge centrar-lo en el discurs del líder. Per exemple Howard Gardner en el seu llibre “Leading minds” analitza el lideratge des d’aquesta òptica. Tot i que no és pas un aspecte nou doncs ja Aristòtil en la seva Retòrica va establir que persuadir és un Art. Per això la Retòrica o Oratòria formava part de la formació en les primeres Universitats com a una de les denominades Arts Liberals.    

Tanmateix a les societats liberal-burgeses europees del segle XIX el caràcter de ciutadà es va desenvolupar al costat de l’emprenedoria i els negocis o el comerç, empesos pel progrés tecnològic i científic. El lideratge va prendre doncs una nova dimensió. Diguem de passada que molt lamentablement va anar molt unit al paper de l’home de forma molt generalitzada, i aquí es van reforçar encara més tantes inèrcies inconscients de caràcter patriarcal tant arrelades a les mentalitats sobre les figures masculines de lideratge que perduren i que cal compensar i corregir. En aquesta dimensió emprenedora del lideratge pren importància l’assoliment de resultats, i entren en joc algunes noves competències del líder més enllà de les comunicatives, com son les de gestió, orientació a assoliments, administració i direcció, i en general totes les relacionades amb contribuir a generar valor que es pot crear i sovint mesurar en termes econòmics.

Podríem introduir moltes altres qüestions sobre el lideratge. Centrem-nos a presentar alguns canvis en els lideratges que alguns experts assenyalen que s’hauran d’afrontar arrel del que hem viscut i après en la pandèmia.

La pandèmia ha plantejat molts reptes en el món del treball i a la ciutadania en general. El professor de la nostra universitat a ESADE Carlos Royo exposa en una entrevista recent com a Espanya no s’ha produït una gran renúncia com sí que ha passat als Estats Units on moltes persones abandonen les seves feines, però sí que es detecta un descens en el compromís. Moltes persones s’han sentit descuidades durant la pandèmia -diu Royo-. Es necessiten doncs nous estils de lideratge. El prof. Royo ho explica així: “Calen líders més humans, amb més consciència de sí mateixos, i una moral interna, que sàpiguen quins són els seus valors, que s’impliquin i escoltin però que també posin límits i ajudin les persones a responsabilitzar-se del seu treball. S’ha d’anar a models de lideratge de molta més transparència en les relacions interpersonals per tenir credibilitat. Es tracta d’evitar el desengany perquè aquest malmet el compromís”.

Aquest punt de vista coincideix bastant amb el que manifesten d’altres experts, per exemple el psicòleg Rafael San Roman que exposa que hi ha una rehumanització del lideratge, una necessitat de donar als líders un vernís més humà -diu ell- perquè ara es dona més importància a cuidar el benestar de les persones, el físic i el psicològic.

És també el que modestament hem trobat en un estudi que hem realitzat amb el Prof. Albert Sangrà de la UOC sobre la transformació de la universitat entorn a la qüestió del lideratge universitari: La necessitat de lideratges transformadors però amb aquesta significativa major necessitat post-pandèmica d’orientació a cuidar les persones (1).

Potser pot sobtar en contextos d’Església que no pugui ser així, però hem de recordar que hi ha lideratges tant a les organitzacions, però també ho veiem a nivell polític o social, que són freds, distants o fins i tot manipuladors amb les persones, contraproduents respecte el seu progrés i realització. I la consciència dels líders per bé o per mal marca la organització o el grup en qüestió.

En el lideratge en àmbits cristians és important adonar-se que l’autoritat no pot ser només entorn a un projecte personal, sinó que ha d’estar al servei d’una missió i també que el líder ha de donar comptes del seu procedir a la seva consciència i com a creient davant Déu. Cal discerniment. Això pot voler dir a que vegades no s’hauran d’adoptar les solucions aparentment més populars, sinó el que està alineat amb allò que farà un bé, i del que potser ningú se’n adonarà, potser ningú aplaudirà, però que és el correcte des de la perspectiva de la missió. La Bíblia ens proporciona excel·lents exemples de lideratge en les figures dels Patriarques, els Apòstols i sobretot de Jesús, Bon Pastor.

En una cultura a vegades desconfiada respecte de l’autoritat, com és la nostra, hem de valorar més el lideratge, sobretot quan persones assumeixen amb generositat tasques no sempre agraïdes. Els lideratges son un aspecte humà clau i indefugible. Tots podem ajudar, des del lloc on estiguem, a que els lideratges estiguin alineats o més orientats en la direcció del desenvolupament humà integral. Cada vegada és més una necessitat i la pandèmia ens ha ajudat a veure-ho amb més claredat.    

 

(1) Gallifa, J. i Sangrà, A. (2022) Transformar la Universitat. Desafiaments, oportunitats i propostes des d’una mirada global. Barcelona: Editorial UOC

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.