L'esperit de Ginebra

Un recent viatge m’ha portat a visitar professors de la Universitat de Ginebra. Per sort ja podem tornar a viatjar, amb precaucions però amb bastanta normalitat, i és una bona cosa, doncs les relacions internacionals són també un component essencial de la universitat. Amb la Covid ja fèiem trobades internacionals online, però es ben diferent quan són presencials perquè, per exemple el que ara explicaré, no ho hauria pogut pas copsar en una reunió via Zoom.

A Ginebra la natura hi és molt present. Situada, com se sap, a l’oest del llac Leman i amb proximitat al múltiples pics del massís del Mont Blanc i dels Alps. Un entorn privilegiat que convida a apreciar la natura i els seus ritmes. També la ciutat té una mida natural, essent cosmopolita però al mateix temps a una escala humana. Ginebra viu uns dies de tardor esplèndids, preludi ja d’un hivern més rigorós. En aquest entorn privilegiat s’ha produït al llarg dels segles un teixit fet de diverses converses de les que podem apreciar les seves textures.

Al segle XVI Ginebra va esdevenir el centre del calvinisme, era llavors una petita ciutat, però alguns ja la varen denominar com “la Roma dels protestants”. En aquells mateixos convulsos temps, ja a principis del segle XVII, Sant Francesc de Sales va ser el bisbe catòlic de Ginebra, mai hi va viure per ser una ciutat tant identificada amb el calvinisme, sinó que va viure en la propera residència de Annecy. Amb virtut i senzillesa, inspirada en sant Francesc, va renunciar a ser bisbe d’una ciutat més important com París. Anys més tard el seu model de vida va inspirar Don Bosco. Per això Sant Francesc de Sales és patró dels Salesians. També és el patró dels escriptors i periodistes.

Avui els catòlics són la confessió més nombrosa de Ginebra que, amb el transcórrer del temps, va desenvolupar una societat multiconfessional, respectuosa amb les minories religioses. Per exemple en temps de prohibició de les congregacions religioses a la veïna França, Ginebra va acollir molts religiosos catòlics.

Fill il·lustre de Ginebra fou, al segle XVIII, Jean Jacques Rousseau, un dels principals filòsofs del segle de les Llums en llengua francesa. Va posar el debat sobre la bondat natural humana en el primer pla de la discussió filosòfica i de la teoria política. Si bé va ser prou controvertida la seva antropologia, el seu influx en la Filosofia de l’Educació és inqüestionable. Les visions holístiques de l’Educació, i els moviments de reforma social i pedagògica varen tenir com a referent el seu Émile.

Ja al segles XIX i principis del segle XX Édouard Claparède va crear l’Institut Jean Jacques Rousseau al costat de figures de la pedagogia suïssa com Pierre Bovet, Adolphe Ferrière o Henriette Ith-Wille. Avui el llegat l’Institut està a la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat de Ginebra. L’Arxiu Jean Jacques Rousseau està dirigit per la Dra. Rita Hofstetter.

L’Institut va ser bressol també de la Psicologia europea amb un dels psicòlegs més importants de tots els temps: Jean Piaget. Entre altres aportacions, va ser un dels creadors de la Psicologia del Desenvolupament. Piaget dialogava amb els infants, els escoltava i discernia sobre els seus esquemes de pensament. Tingué també una gran confiança en el desenvolupament natural humà. Connectat amb les avantguardes educatives del segle XX va ser influent en el pensament pedagògic de l’escola nova, i promotor de l’exploració lliure i el joc, i de l’aprenentatge natural. Influí anys més tard moltes reformes educatives, entre elles l’espanyola amb la LOGSE. Les notables contribucions pedagògiques ginebrines, com el Bureau International d’Éducation precursor de la UNESCO, mereixerien un capítol apart que no podem desenvolupar aquí.

A nivell polític, i ja entrat el segle XX en èpoques de desbocat nacionalisme europeu, Ginebra va apostar decididament per l’internacionalisme. Va acollir la Societat de Nacions, precursora de l’ONU. Es tractava de superar els nacionalismes i les guerres amb el diàleg i mutu reconeixement entre els pobles. Tristament no va reeixir aquesta Europa sinó que, com be sabem, va triomfar la dels “ismes”. Però encara avui a Ginebra el Palau de les Nacions és la seu de les Nacions Unides a Europa. Alberga organismes com l’Alt comissionat pels refugiats, l’Alt comissionat pels drets humans, i institucions que vetllen al món per aspectes tant importants pel benestar com son la salut, l’agricultura, el treball, el comerç, el desenvolupament, la propietat intel·lectual, etc. Es la institucionalització d’una trajectòria, d’un esperit, per dir-ho així.

Tal vegada un fil invisible uneixi aquestes diferents textures i colors: religioses, filosòfiques, psicològiques, educatives i polítiques, en el que es pot denominar com l’esperit de Ginebra. Una de les millors herències d’aquesta Europa diversa i tant sovint també contradictòria: el diàleg continuat per al desenvolupament humà.