Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Article original publicat al Periódico (26/2/2022). Amb notes afegides, una d’elles sobre la formació religiosa)

Una de les novetats de la llei d'educació LOMLOE, també anomenada llei Celaà, és que estableix el principi d'organització competencial del currículum i deixa un ampli marge a cada autonomia per a la seva configuració. En exercici d'aquesta autonomia a Catalunya s'han preparat els decrets d'ordenació dels ensenyaments perquè entrin en vigor el curs vinent. Hi ha alguns aspectes molt interessants d'aquesta proposta d'adaptació com donar importància a l'orientació o la flexibilitat per als equips dels centres educatius. Tanmateix, l'aspecte més nou en què es treballa a Catalunya des de fa anys és el de la transformació de tot el currículum a un format competencial. Quines implicacions pot tenir aquesta educació competencial?

Quan David McClelland a Harvard a principis dels 70 va suggerir mesurar les competències en lloc de la intel·ligència, canviant l'èmfasi de l'avaluació, poc pensaria que aquest concepte de competència acabés tenint un lloc tan destacat en els sistemes educatius. De fet, proposava passar d'avaluar potencialitats a avaluar manifestacions o realitzacions concretes. El terme de competència va tenir una ràpida acceptació, en primer lloc, a la formació professional on més fàcilment es poden avaluar realitzacions. L'evolució del concepte però va avançar en els 90's cap a les competències emocionals i socials i també les que es van passar a anomenar competències transversals, “key skills”, o també “soft skills”, arribant doncs a abastar un ampli espectre de capacitats humanes.

Organismes internacionals com ara l'OCDE han promogut l'avaluació de competències cognitives. Per exemple, a les conegudes proves PISA què comparen algunes competències bàsiques en diferents sistemes educatius. Això ha estimulat la competitivitat internacional. Tot i això, aquest plantejament també ha rebut crítiques per una excessiva subordinació dels sistemes educatius als requisits del món productiu, en detriment de perspectives més integrals.

Els moviments de reforma per a una educació activa han insistit en aquesta necessitat de desenvolupar competències perquè estan més vinculades a l'acció. Tot i això sorgeix l'interrogant de si aquest plantejament competencial serà adequat per desenvolupar les capacitats humanes reflexives i intel·lectuals. Perquè una qüestió no menor és com transformar les pedagogies en el nostre context, tenint en compte la nostra tradició a partir de l'ESO que és més d’orientació intel·lectualista que no pas competencial.

En aquest sentit fa més de 400 anys els jesuïtes van establir la “Ratio Studiorum” que és un mètode per a l'aprenentatge en què, abans d'”aplicar” el coneixement, cal dominar-lo, mitjançant l'estudi intel·lectual individual. D'altra banda, el sistema educatiu germànic i països d'influència tenen la tradició de la “bildung” que és complementària al desenvolupament de disciplines científiques o artístiques. “Bildung” es pot traduir com a formació, potser més específicament com a autoformació o cultiu d’un mateix. Al costat dels aspectes més tècnics i aplicats hi ha d'haver reflexió sobre els valors, ja que l'educació té una faceta de valoració ineludible (1). La reflexió sobre continguts filosòfics o sapiencials són una part important d'aquesta formació. Ja Aristòtil assenyalava què cal desenvolupar la virtut per a una vida feliç.

I és que un component de l’aprenentatge ha de ser reflexiu. John Dewey, pedagog nord-americà partidari de l'educació activa, va establir que no aprenem directament de l'experiència sinó de la reflexió sobre l'experiència. Reflexionar esdevé una capacitat imprescindible i necessària, molt més a l'educació secundària i terciària. A més, per la investigació sobre competències, especialment sobre les anomenades transversals o “soft skills” sabem que perquè es desenvolupin es requereix implicació, voluntat i també consciència reflexiva (2).

Essent doncs un avenç aquesta tendència a organitzar l'aprenentatge de forma competencial, no l'hauríem d'entendre només com a promoure activitat, i seria un error deixar de potenciar la reflexió sobre els valors i la formació. En aquest sentit, no sembla una bona notícia que, en els esborranys dels decrets, actualment sota consulta, desaparegui la filosofia dels continguts de l'ESO (3).

Per tot això, veiem molt adequat un model majoritàriament competencial, però híbrid o combinat, per tal que a més d'orientar el sistema educatiu cap als estàndards d'organismes internacionals com l'OCDE, pugui contribuir també al desenvolupament de les capacitats reflexives, l'esperit crític, al conreu d’un mateix, a promoure valors compartits i contribuir en definitiva al desenvolupament humà integral.

 

Notes d’ampliació:

1: Una nota sobre l’ensenyament de la religió: Malgrat que ben segur molts aspectes dels currículums es poden transformar en elements competencials, per exemple l’estudi del fet religiós i les seves manifestacions, altres aspectes probablement sigui millor emmarcar-los en la “bildung” o cultiu d’un mateix. És a dir que, a més a més d’elements instructius, cal que hi hagi elements de formació. D’aquesta forma es prepara un aprenentatge al llarg de tot el cicle vital.

2: Per aprofundir sobre les “Soft skills” es pot consultar el següent article: Escolà-Gascón, Á., & Gallifa, J. (2022). How to measure soft skills in the educational context: psychometric properties of the SKILLS-in-ONE questionnaire. Studies in Educational Evaluation, 74, 101155.  https://doi.org/https://doi.org/10.1016/j.stueduc.2022.101155

3: Des de la publicació de l’article s’ha produït un canvi i s’ha acceptat en totes les Comunitats Autònomes poder cursar Filosofia a la ESO. És una constatació de com l’educació no pot deixar d’incloure l’element de la reflexió.