Vés al contingut

“No mires arriba” (Don’t look up) és el títol d’una pel·lícula de Netflix dirigida per Adam McKay i protagonitzada per Leonardo di Caprio, Jennifer Lawrence i Meeryl Streep que s’ha vist bastant darrerament, s’ha comentat i ha tingut un cert impacte.

Tracta d’una situació d’uns científics que descobreixen que un meteorit impactarà a la terra d’aquí a sis mesos i tracten d’alertar del perill. El director la va fer pensant en el canvi climàtic, una situació catastròfica en el futur de la que també alerten els científics. El que és interessant de la pel·lícula és la reacció dels polítics, dels dirigents del món econòmic, dels mitjans de comunicació i com tots ells distorsionen la realitat en funció d’interessos: electorals, econòmics, d’audiència, etc. Les reaccions dels diferents personatges no els fa quedar gaire bé. Queda retratat el món de la post-veritat i de les “fake news” i és una crítica àcida a la política i la economia quan només són interessos descarats, lideratge superficial basat en el màrqueting mal entès i les “fake news”. Es tracta de fer negoci de tot, encara que sigui amb un lideratge portat per l’engany i fins i tot per la falsificació de la realitat.

Les situacions són evidentment exagerades i caricaturesques, sovint hilarants, amb un humor agredolç i sarcàstic. Es fa divertit perquè queden en evidència comportaments que també es poden identificar quotidianament. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, vaja.

No faré spoiler -que es diu- i no els diré el final, però si que la pel·lícula deixa una sensació de desànim per la despersonalització, la falta de veritat en els lideratges, i per la feblesa de les masses davant els lideratges populistes i els mitjans manipuladors.

Pensant amb la pandèmia, que també ha relacionat ciència i política, economia i comunicació, la narrativa de la pel·lícula es fa encara menys agradable i digerible. Es mostren les limitacions d’un món portat només per interessos particulars disfressats per un discurs populista en un món basat només en un postmodernisme buit. No se’n pot prescindir d’aquestes característiques del món d’avui, però es veu com n’és de limitat quan predominen tant els personalismes, interessos individuals, econòmics, polítics... Hem abandonat -sembla que proposi la pel·lícula- la solidesa de la modernitat per abraçar valors postmoderns que la ficció porta a les últimes conseqüències. Naturalment de manera exagerada i esperpèntica però son prou reconeixibles els tics mostrats com perquè la pel·lícula sigui un èxit del que se’n ha parlat prou. Aquestes situacions d’influx dels mitjans en les creences durant la pandèmia també les hem pogut observar i constatar en la recerca. Així, per exemple, en el nostre grup de recerca hem observat com al mateix temps que va empitjorar la salut mental van augmentar les creences pseudocientífiques (1) o com el pensament crític protegeix d’aquestes creences i ajuda en la detecció de “fake news” (2).

Tornant a la pel·lícula, podem també fer-ne alguna reflexió com a Església.

L’influx del que projecten els mitjans en les creences no el podem menystenir. Moltes vegades els ciutadans no tenen prou elements per distingir les noticies veritables de les falses o interessades.

I hi ha persones i grups rellevants que, com en la ficció, no tenen massa interès en la veritat, sinó en propagar la versió que més pensen que els afavoreix. Cal estar molt atents de les informacions que divulguen els mitjans de comunicació pel seu gran efecte en la opinió pública. En aquest sentit, i no sé com es pot fer per canviar-ho, però és extremadament injusta la imatge que tant sovint en el nostre país es projecta de l’Església, fet que malauradament té uns efectes en les creences.

També hem d’assenyalar les limitacions d’aquest tipus de societat de missatges populistes i creences volàtils, i estar amatents per poder distingir aquests discursos vans i interessats. La solidesa del missatge evangèlic en el món d’avui pot ser també una protecció per restar al costat de l’esperit crític i la veritat.

Referències:

Escolà-Gascón, A.; Marín, F. X.; Rusiñol, J.; Gallifa, J. (2020) Pseudoscientific beliefs and psychopathological risks increase after COVID-19 social quarantine. Globalization and Health. 16(72). https://doi.org/10.1186/s12992-020-00603-1

Escolà-Gascón, Á., Dagnall, N., & Gallifa, J. (2021). Critical thinking predicts reductions in Spanish physicians’ stress levels and promotes fake news detection. Thinking Skills and Creativity, 42, 100934. https://doi.org/https://doi.org/10.1016/j.tsc.2021.100934

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.