Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Article d’opinió publicat a La Vanguardia)

Des de la perspectiva jurídica un bé públic és aquell que està proporcionat per l'estat mitjançant els organismes que configuren el sector públic. Habermas va plantejar que entre l'esfera dels poders públics i la societat civil o esfera privada hi ha un espai que va denominar com l'esfera pública que és un àmbit on els individus i els grups discuteixen sobre qüestions d'interès mutu, arriben eventualment a consensos, i creen opinió pública que pot també ser crítica amb els poders públics. Aquesta esfera és necessària per el debat il·lustrat entre ciutadans i essencial per a la governabilitat democràtica.

Hannah Arendt va argumentar que en l'àmbit del que és públic hi ha d'haver més d'una perspectiva, perquè l'estat no sigui tutelar, uniforme i uniformitzador. Així l'àmbit públic, que sorgeix com elevació del particular cap a allò comú, requereix doncs d'una pluralitat de perspectives, és a dir necessita del pluralisme. El pluralisme no és només l’existència de diferències, sinó que aquestes diferències constitueixen un valor consubstancial de l'àmbit públic i per tant són una riquesa a protegir i preservar. Arendt va advertir dels problemes del totalitarisme i la uniformitat i va considerar que l'àmbit públic només es pot construir des del polític que sorgeix a partir de la pluralitat d’allò humà. Les diferents sensibilitats de l'esfera privada, de la societat civil, per tant, són parts necessàries per constituir l'àmbit públic.

Una finalitat central de l'àmbit públic ha de ser aconseguir el bé comú, que Rawls va definir com a aquelles condicions generals que asseguren el benefici igualitari per a tothom, per la tradició cristiana és el "Bonum commune" i per a la ciència política l'interès general o interès públic. L'àmbit públic no pot restringir-se estrictament a la dimensió jurídica d’allò públic, sinó que ha de incloure el bé comú, integrant l'esfera pública i el pluralisme.

L'educació és un àmbit especialment sensible per la importància d'un sistema educatiu per al bé comú present i futur d'una societat. La legislació espanyola ha anat consolidant un sistema educatiu basat en el pluralisme en allò comú i públic. Així la Constitució del 1978 va garantir el dret a l'educació i la llibertat d'ensenyament, que es va concretar en la Llei Orgànica de Dret a l'Educació (LODE). Aquesta llei va establir com manifesta el seu preàmbul una norma de convivència "basada en els principis de llibertat, tolerància i pluralisme, i que s'ofereix com a fidel prolongació de la lletra i l'esperit de l'acord assolit en la redacció de la Constitució per a l'àmbit de l’educació". Així, basant-se en el principi del pluralisme, la llei va facilitar la llibertat d'elecció i es van promulgar els concerts educatius per a centres concertats.

Posteriorment, la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), aprovada amb un gran consens, i en base a les competències exclusives en matèria educativa de la Generalitat, va concretar com s'entenia el sistema educatiu de Catalunya com a servei públic, composat per tots els centres sostinguts amb fons públics (públics i concertats), passant-se a denominar com a Servei d'Educació de Catalunya. No volem dir que no hi hagi hagut problemes, però la LEC va permetre el desenvolupament d'un model d'èxit per abordar les transformacions educatives i avançar en la qualitat i equitat del sistema educatiu de Catalunya i, recentment, per respondre exemplarment com ha fet a la situació de pandèmia.

L'educació ha de ser instrucció, instrucció de qualitat, però també ha de tenir inexorablement una esfera valorativa. És imprescindible que hi hagi una escola amb valors laics, però pel valor esmentat del pluralisme per l'àmbit públic, no és desitjable que sigui la única opció. La uniformitat resultaria en un empobriment de l'esfera pública. L'educació integral, que es proposa com a finalitat compartida a la LEC, necessita de les diverses sensibilitats de la societat i ha d'implicar genuïnament els diversos agents: famílies, comunitats locals, comunitats culturals, lingüístiques, religioses, etc. També afecta tots els diversos nivells de sistema: Administració educativa, centres educatius, fins a arribar al nivell de cada aula. No hi ha dubte que hi ha complexitat. El desitjable pluralisme per tant s’ha de fer possible mitjançant una actuació decidida, deliberada i dialogada, a més de protegir-se i preservar-se.

Aquestes reflexions són pertinents en el moment de formació d'un nou govern a Catalunya que haurà d'aplicar la nova llei estatal LOMLOE, però sobretot abordar la necessitat de realitzar una aposta significativa per l'educació com fan les societats més avançades, com a sortida a la crisi i en el context de post-pandèmia que obligarà, com també en altres àmbits, a la col·laboració públic-privada.