Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Pau i Bé

Us escric des de Berlín. D’aquí a poques hores agafaré l’avió cap a Tel Aviv i si tot va bé hi passaré els dies de Setmana Santa. La Mary Armanios, una metgessa amiga, m’hi ha convidat per celebrar que aquest any la Pasqua ortodoxa i la catòlica coincideixen el mateix diumenge. La Mary és egípcia i pertany a l’Església copta ortodoxa però fa temps que viu i treballa als EEUU, concretament a Baltimore, de manera que el pelegrinatge a Terra Santa el farem conjuntament amb un grup de la catedral episcopaliana de Washington. Els episcopalians són els anglicans dels EEUU que arran de la independència de les colònies americanes van canviar de nom i van deixar de reconéixer la corona anglesa com a cap de la seva Església. Així que serà un pelegrinatge ecumènic: 20 episcopalians, 1 ortodoxa i 1 catòlica.

Demà arribarem si Déu vol a l’aeroport Ben Gurion de Tel Aviv i ens dirigirem a la casa d’acollida de la Catedral de St. Jordi de Jerusalem (la dels episcopalians). És una catedral que té una casa per a pelegrins i una casa d’estudis i sembla que es coneix pel seu intens treball a favor dels cristians palestins. Està situada al nord de Jerusalem, a prop de la porta de Damasc i del ‘suq’ musulmà (el ‘zoco moruno’).

La meva intenció és anar escrivint en aquest bloc les impressions i reflexions que em susciti aquest pelegrinatge, si pot ser cada dia.

Demà, dimecres 25 de març, serà el primer dia i feliçment coincideix amb la festa de l’Encarnació, la festa en què conmemorem que Déu no pot actuar en l’espai i el temps de la nostra història (ni la col·lectiva ni la personal) si no és a través del nostre ‘sí’ lliure.

(la foto és del jardí de la casa d’acollida dels episcopalians)