Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

BISBE DE ROMA

ORIGEN SOCIAL

CONTINENT

PAIS

IDEOLOGIA

ACTITUDS

EXERCICI DEL PAPAT

PERSONALITAT

Pius XII

Aristòcrata “Noblesa negra”

Europa

Itàlia

Tradicionalista

Autoritari-Solemne

Distant

Feia respecte

Joan XXIII

Rural

Europa

Itàlia

Tradicional-oberta-dialogant-renovador-proper

Conciliar-Sinodal

Proper

Simpàtic

Popular

Pau VI

Classe mitjana-alta

Europa

Itàlia

Oberta-Liberal

Conciliar-sinodal

Intel·lectual dubtant

Joan Pau I

Rural, família senzilla

Europa

Itàlia

Oberta-senzill-popular

Sinodal

Reformista

Popular, afectuós, amb tendresa

Joan Pau II

Urbà-obrer

Europa

Polònia

Social-anticomunista-conservador

Autoritari

Carismàtic

Viatger

Renyava

Apassionat

lideratge

Benet XVI

Urbà-intel·lectual

Europa

Alemanya

Modernitat relativa acadèmica

Autoritat intel·lectual acadèmica, Pensador Teòleg

Teòleg

Professor

Pensador

Francesc

Urbà-classe mitjana

Llatinoamèrica

Argentina

Oberta-Teologia de l’ alliberament-pastoral

Sinodal

Reformista

Pastoralista

Proper

Social

Ecologista

Lliure

1. L’origen social marca molt a les persones i per tant també als “Papes” i es nota en el seu pensar, sentir i actuar i en els seus discursos i escrits.

2. Hi ha uns trencaments, uns canvis importants d’un Papa a un altre, per exemple:

  • D’una procedència social de caire rural o de capes mitjanes-cultes, es passa de Joan XXIII i Pau VI, a un Papa com Joan Pau II que ha treballat d’obrer (que comporta una visió molt social, ja que ha viscut el món obrer personalment), i un altre trencament es que ja no és italià, sinó d’un altre país molt catòlic, i molt nacionalista i en el que el catolicisme (nacionalcatolicisme singular?) va ser l’alternativa al “suposat” “comunisme” (o dictadura de capitalisme d’ estat) de Polònia.
  • De ser de fa anys del continent Europeu, a passar a Amèrica (trencament produït pel actual bisbe de Roma) i això comporta una visió no europocentrista del catolicisme i una entrada de la teologia de l’alliberament.
  • Un altre trencament és sortir del món rural i passar a l’urbà (Pau VI, Joan Pau II, Benet XVI, Francesc).
  • El pas d’ Itàlia a Polònia (Joan Pau II) i Alemanya (Benet XVI), es passar de l’ Europa del Sud a l’ Europa central , més pensadora, més intimista, i no tant espontània, improvisada, negociadora, mediterrània com l’ Europa del Sud.
  • També es va produint, amb alts i baixos, un trencament d’un exercici del Papat, força autoritari, a un altre de més sinodal i consultiu (Joan XXIII, Pau VI, Joan Pau I, Francesc...)
  • Hi ha un procés d’anar-se adaptant paulatinament a la modernitat , encara que sigui amb posicions a vegades conservadores, i lentes i fluixes.
  • Hi ha un procés cap a obrir-se (també amb alts i baixos), fer-se proper, guanyar de nou certes credibilitats perdudes en la societat, per part de l’ església catòlica.

3. Falta molt per una profunda renovació més democràtica de l’església: elecció de bisbes, paper decisori del laïcat, de les dones...)