“Proclamar els valors cristians de manera democràtica i lliure”

“Proclamar els valors cristians de manera democràtica i lliure”. Aquestes són les paraules del nou arquebisbe de València, Enric Benavent, que aquest dissabte dia 10 iniciarà el seu ministeri episcopal a la diòcesi de València. A la llarga entrevista que la periodista Esperança Camps li va fer fa uns dies a Quatretonda, el poble natal de Benavent. El nou arquebisbe parlava del seu futur a la seu valenciana, la seu que ocupà fa segles el gran bisbe Sant Tomàs de Villanueva, defensor dels pobres i dels desafavorits.

L’entrevista, a la casa que va ser dels avis del nou arquebisbe, una casa que ell ha transformat de forma modesta i funcional, Enric Benavent repassava molts i diversos temes; com la seva vocació, ja des de xiquet; les immatriculacions; l’envelliment del clergat i la disminució de candidats al presbiterat; la pederàstia; la normalització del valencià a l’Església; el “Procés”…

Davant la pregunta d’Esperança Camps sobre l’expectació que ha causat, en amplis sectors de la societat valenciana el seu nomenament, l’arquebisbe Benavent responia que la viu “amb una miqueta de por”, pel fet que “sempre que algú desperta expectatives, té la por que finalment no es compleixen”.

Pel que respecta a la llengua pròpia del País Valencià, tants anys marginada als nostres temples pels mateixos capellans, l’arquebisbe Enric (el primer arquebisbe valencianoparlant en molts i molts anys), responia que ell és “de Quatretonda i ací tots parlem valencià. És la nostra manera d’expressar-nos i és la nostra manera de parlar entre nosaltres. Per això és la llengua en què normalment m’expresso”. L’arquebisbe electe de València recordava que en els seus anys de bisbe auxiliar, “anava pels pobles i predicava moltes vegades en valencià”. Per això en aquesta entrevista, Enric Benavent afirmava, amb relació a la nostra llengua a l’Església, que “si ens deixen treballar en pau, es notarà la presència d’un bisbe que parla valencià”, per així normalitzar la llengua de Sant Vicent Ferrer, tants i tants anys prohibida als nostres temples. I és que, com reconeix l’arquebisbe Benavent, “els últims sínodes de l’Església de València ha expressat aquest desig”. I malgrat tot, el valencià ha estat marginat de l’Església valenciana. L’arquebisbe reconeix, amb relació a la llengua dels valencians, que “hem d’arribar a punts d’acord” per a “fer les coses amb normalitat”.

Per a l'arquebisbe Enric, el seu poble, Quatretonda, és per a ell un lloc de descans. Per això visita regularment la seva localitat natal on viu la seva família: “Puc caminar per la serra i trobar-me amb els meus amics, al poble intentem ser una família normal i senzilla”.

L’arquebisbe parlava també de la seva vocació, clara des que era un xiquet, ja que entrà al Seminari de València amb deu anys: “Aviat vaig manifestar el meu desig de ser capellà”. I parlant de la fidelitat a la vocació rebuda i dels preveres que s’han secularitzat, recorda que dels “meus companys de Seminari, cap d’ells ho ha deixat”.

L’arquebisbe Enric afirmava el gran record que té de la diòcesi de Tortosa, “una diòcesi singular que té territori a la comarca dels Ports i del Maestrat i a les terres de l’Ebre”. Benavent recordava, que el riu Sénia, entre Catalunya i el País Valencià, “no és pròpiament una frontera. Entre els pobles del nord i del sud del Sénia hi ha una unitat humana, una unitat religiosa, una unitat familiar de relacions humanes i culturals que fa que ningú no se senti estrany”.

A la pregunta de la periodista sobre si ja havia parlat amb el president del País Valencià, Ximo Puig (nascut a Morella i per això mateix, de la diòcesi de Tortosa), l’arquebisbe Enric deia que encara no havia parlat amb ell. Recordava que “els capellans que han treballat en els Ports o són d’allà, tenen molt bona relació amb el president Puig”.

En relació amb el seu nou servei pastoral a la diòcesi de València, l’arquebisbe Benavent afirmava que coneix “els sacerdots, però en nou anys i mig”, que ha estat a Tortosa, “les circumstàncies canvien”. També parlava de les vocacions al ministeri ordenat i l’envelliment del clergat.

L’arquebisbe afirmava que l’Església “sempre ha proposat un ideal de vida cristiana”. I en relació amb la pederàstia al si de l’Església, el nou arquebisbe de València afirmava que aquest problema “és un drama de la societat, no només de l’Església”. Per això deia que “l’Església ha de ser un lloc segur on els menors puguin viure la fe". "No pot ser que un lloc que ha de servir per a portar-los a Déu, sigui un lloc que els acabi portant a un infern existencial”, explicava Benavent. L’arquebisbe Enric afirmava, que “a l’Església som conscients que l'encobriment només porta més sofriment”.

A la pregunta sobre com es presenta a València, l’arquebisbe Enric afirmava que “la meva manera d’actuar és anunciar l'Evangeli i proclamar els valors cristians de manera democràtica i lliure”. Per això l’arquebisbe deia que es presenta davant el poble de Déu que el papa li ha confiat, “estimant-lo, estimant la societat i anunciant l’Evangeli”. I que arribava a València “amb ganes de millorar, encara que primer s’ha de veure que es pot millorar”.

I sobre política i les homilies d’alguns capellans que “orienten” o encara més, influeixen el vot a les eleccions, l’arquebisbe Enric deia que “els capellans no poden demanar obertament el vot quan hi ha eleccions”. Deia que un bisbe “ha de manifestar una actitud de respecte a la llibertat de tothom”.

Pel que es refereix al seu model de bisbes, Enric Benavent va ser molt clar: Josep Vilaplana, el bisbe emèrit de Huelva, un bisbe amb olor a ovella i Agustí Cortés, actualment bisbe de Sant Feliu de Llobregat, un pastor proper, senzill i estimat pels sacerdots, les religioses i els laics d’aquesta diòcesi.

Com deia recentment en un article l’amic Sal·lus Gomar, “Enric Benavent té una bona formació filosòfica i teològica, és autor d’alguns llibres de Teologia, té una reputació destacada en Teologia a Espanya". "Segurament és l'arquebisbe de València que més preparació intel·lectual té de tot el segle XX i el que portem del XXI”, aclaria Gomar. També explicava que “no només és una persona íntegra i honesta, a més de tindre una excel·lent competència lingüística en valencià, sinó que fins ara ha estimat la nostra llengua i l’ha fet servir d’habitud, amb normalitat”.

El nou arquebisbe de València hauria de dialogar de seguida, i deixar-se ajudar, per l’AVL, el Fòrum Cristianisme i Món d’Avui, el Grup Cristià del Dissabte i amb els responsables de les revistes Saó i Cresol.

Som molts els qui aquest dissabte dia 10, en iniciar el seu ministeri episcopal al servei de la diòcesi de València, acollirem amb alegria l’arquebisbe Enric i l’acompanyarem en la pregària, perquè sigui el pare i el pastor (amb olor a ovella) que necessitem els cristians valencians. D’ell esperem que doni un nou impuls a aquesta Església diocesana i perquè d’una vegada per totes, la llengua de Sant Vicent Ferrer, tants i tants anys proscrita dels nostres temples, s’utilitzi amb naturalitat i amb normalitat, per tal de poder celebrar la nostra fe.

El dissabte següent, en la vigília del diumenge 'Gaudete', serem molts els qui rebrem amb alegria el nostre arquebisbe, en el seu inici del seu ministeri episcopal. L’encomanarem a la Mare de Déu dels Desemparats i a la Mare de Déu del Puig, perquè sigui sol·lícit pels desemparats i pels marginats de la nostra diòcesi. Perquè amb el seu mestratge i el seu exemple, ens ajudi i ens acompanyi en el camí de la fe, per tal de ser testimonis del Senyor Ressuscitat.