La visió del papa Francesc d’acollir sol·lícitament els més pobres, i d’una manera especial els immigrants (amb la seua visita a Lampedusa, el 8 de juliol de 2013), contrasta, i molt, amb la visió d’alguns bisbes espanyols que han criticat amb duresa la regulació d’immigrants que, recentment, ha fet el govern de l’estat.
En la Jornada Mundial de la Joventut, l’agost del 2023, el papa Francesc s’adreçava als jóvens amb aquestes paraules: “A l’Església hi ha lloc per a tothom, per a tots”, afegint encara: “A l’Església no sobra ningú, hi ha espai per a tothom. Així, com som. Hi ha lloc per a tots”. El papa Francesc afirmava que “l’Església és mare de tots” i repetia una vegada més: “Hi ha lloc per a tots. El Senyor obre els seus braços, ens abraça. Jesús ens acull”. Amb aquestes paraules, el papa Bergoglio ens recordava que l’Església no és un espai tancat, reservat únicament per als “perfectes” i per als “purs”. És per a tots. I per això és una Església acollidora que no exclou ningú, que abraça els allunyats de la fe, que acull amb sol·licitud, sobretot, els qui es troben ferits per la vida, els més pobres, els immigrants, els qui no tenen res. El papa argentí, mogut per l’Esperit i per això mateix amb paraules políticament “incorrectes”, també advertia als jóvens del perill que hi ha de fiar-se dels “llops que s’amaguen darrere de somriures de falsa bondat”.
Al costat d’una Església de portes obertes, que no exclou ningú, hem vist recentment l’actitud d’alguns bisbes que han criticat la regulació de 500000 immigrants per part del govern de l’estat, una mesura valorada positivament, tant pel president de la Conferència Episcopal Espanyola, el bisbe Luis Argüello, que ha dit que aquesta decisió del govern espanyol, és “un reconeixement de la dignitat humana i una oportunitat per col·laborar al bé comú”. I l’arquebisbe de València, Enrique Benavent, fa un any llarg, va dir que no es pot impedir el desig legítim de buscar una vida millor i per això mateix “hem d’acollir els immigrants”.
El cardenal de Madrid, José Cobo, el bisbe de Mallorca, el de Sant Feliu de Llobregat o l’arquebisbe de Pamplona, han valorat positivament la regulació de 500000 immigrants. Per la seua part, l’estiu passat, els bisbes de Catalunya també es mostraven favorables a una regulació extraordinària d’immigrants, “atenent al bé comú”, alhora que rebutjaven els discursos d’odi de les dretes espanyoles. I encara, l’arquebisbe de Sevilla, ha afirmat que “nosaltres que som una societat que acull, hem d’obrir les portes del germà necessitat que arriba i que truca a la porta”. Finalment, el nou arquebisbe de Nova York, Donald Hicks, ha reivindicat el dret dels immigrants, recordant-nos que l’Església “defensa la dignitat humana en totes les seues formes possibles”, ja que és una Església que “segueix l’exemple de Jesús, que s’inclina més enllà de la pròpia comunitat i presenta el samarità, com exemple de bondat. Aquest és el tipus d’Església en la que jo hi crec”.
En un to diferent als dels bisbes mencionats abans, un bisbe ha afirmat que aquesta regulació d’immigrants és “moneda de canvi” i una decisió “populista” i “demagògica”. I un altre bisbe ha dit que a l’estat espanyol, “no hi caben tots els immigrants”, com si el govern espanyol volguera regularitzat la totalitat d’immigrants que viuen a l’estat.
Curiosament, cap dels bisbes que han criticat aquesta regulació d’immigrants, no va obrir la boca per denunciar la gestió de la Dana, per part del govern valencià, i que va ocasionar 230 víctimes mortals, ni, més recentment, tampoc no han denunciat els depredadors que es repartiren les VPO a Alacant, mentre més de 76000 valencians esperen un habitatge protegit.
L’Evangeli, sovint, és incòmode, però molt clar pel que fa a l’opció preferencial pels pobres, com ha estat també molt clar el papa Lleó XIV amb la seua exhortació apostòlica “Dilexi te”, a favor dels més necessitats. Només cal recordar el capítol 25 de l’Evangeli de Sant Mateu: “Vaig ser foraster i em va acollir”. O en el cas de rebutjar els immigrants: No em vau acollir. Perquè els qui critiquen la regularització dels immigrants, què proposen? Una deportació massiva?
Ja des dels primers dies com a bisbe de Roma, el papa Lleó XIV s’ha manifestat en la mateixa línia que el papa Francesc en la defensa de la “dignitat” dels migrants. Per això com a cardenal, Robert Prevost havia criticat la política migratòria del president dels EEUU, Donald Trump.
Cal recordar que la política migratòria dels EEUU i de la dreta europea (amb l’augment dels partits xenòfobs), de persecució dels immigrants anomenats “irregulars”, excloent i perseguint aquestes persones, eixa política migratòria està en clara oposició i contradicció amb el missatge de Jesús de Natzaret, ja que criminalitzar els qui es veuen obligats a fugir de la fam i de les guerres, és del tot antievangèlic. I mentre les dretes espanyoles demonitzen els immigrants, únicament pel fet de ser pobres, l’Evangeli ens crida a obrir els braços i els cors per ajudar els nostres germans més necessitats. Curiosament, ningú no menysprea ni critica la presència dels jubilats anglesos o alemanys (també immigrants, però amb diners) que viuen a Benidorm o a d’altres ciutats de la costa. I és que l’aporofòbia, o por als pobres, ens paralitza i fa que la dreta assenyale els immigrants com un perill.
Per això és alarmant l’ascens de VOX, per exemple a l’Aragó, amb la seua política migratòria contrària als Drets Humans, una política que alça murs en compte de construir ponts. Però Jesús ens demana (si volem ser realment deixebles seus), que siguem sol·lícits amb els més desvalguts i necessitats, que no excloguem sinó que acollim, que no criminalitzem els immigrants, sinó que, com a germans nostres, els veiem com el nostre proïsme. Com el samarità va vore i ajudar l’home ferit que està al marge del camí. Com els immigrants que els situem en la marginació, quan fa falta que, amb la seus regularització puguen refer les seues vides amb dignitat i a més, amb el seu treball (ja legal), contribuir al sistema de pensions.
I és que, del papa Francesc als bisbes que critiquen la regulació d’immigrants, hi ha una diferència abismal, tanta com del dia a la nit, ja que tant el papa Bergoglio com també el papa Lleó XIV, en la seua defensa dels qui fugen de la fam i de la guerra, no fan sinó ser fidels a l’Evangeli i a la Doctrina Social de l’Església. Com ho hauríem de ser tots nosaltres per esdevenir, realment, no només de paraula, deixebles del profeta de Natzaret.
