P. Adalbert Franquesa

Aquest 15 d’agost recordem el P. Adalbert Franquesa en el centenari dels seus primers vots de monjo de Montserrat. El P. Adalbert, com era anomenat afectuosament per la comunitat, havia rebut l’hàbit de novici un any abans, el 27 de juliol de 1924. I és que el jove Franquesa ja havia ingressat al col·legi de postulants del monestir de Montserrat, tot esperant a tenir l’edat canònica per a poder començar el noviciat. 

Estanislau Franquesa i Garròs (el seu nom civil), que era el més petit de sis germans, va néixer a Moià el 18 de desembre de 1908. Va tenir dos germans escolapis i posteriorment, un nebot, monjo de Montserrat, l’estimat germà Carles Solà i dues nebodes religioses, una, Vedruna, la germana Núria Solà i l’altra, benedictina, la germana M. Teresa Solà, monja del monestir de Sant Pere de les Puel·les.

El P. Adalbert, que va ser ordenat prevere el 1932, va tenir dues passions en la seva llarga vida, a més del seu amor a Montserrat i a la seva vocació: la litúrgia i l’ecumenisme.

El P. Adalbert va ser enviat al monestir de Beuron a ampliar la seva formació, i en retornar a Montserrat el 1933, va ser nomenat prefecte dels postulants. A més, es dedicà a la publicació de “El missal del poble” (amb una traducció castellana), que s’imprimí a la impremta del monestir, fins el 1936. Cal remarcar que els comentaris de les misses eren del P. Adalbert.

A l’inici de la guerra civil, el P. Adalbert, amb el P. Escarré i l’Abat Marcet, van ser els primers monjos de Montserrat que van deixar el monestir per anar-se’n a l’estranger i d’aquesta manera arribaren a Roma.

Posteriorment el P. Adalbert va ser enviat a l’abadia renana de Maria Laach, per completar la seva formació litúrgica a l’Acadèmia de Ciències Litúrgiques i Monàstiques d’aquell monestir.

Quan va poder retornar a la península, va fer classes de litúrgia al Seminari de Gasteiz, on els seminaristes quedaren admirats del nou ensenyament de la litúrgia, que els proporcionava el P. Franquesa. I és que, com deia el P. Alexandre Olivar, “la matèria no eren les rúbriques, ni la pràctica general del culte diví: era el misteri de Crist celebrat “fins que ell torni”. 

Una vegada acabada la contesa, i durant molts anys, a Montserrat mateix, el P. Adalbert contribuí a la creació dels cursets d’estiu sobre litúrgia, molt valorats, destinats a mossens i a seminaristes. 

El P. Franquesa fou nomenat prefecte dels germans llecs, conseller de l’abat, sagristà major i primer mestre de cerimònies del monestir. De la seva etapa com a sagristà, impulsà el projecte de construir un nou tron per a la imatge de la Moreneta, que culminà en les festes de l’entronització de la Mare de Déu, el 27 d’abril de 1947.

El P. Adalbert, que durant el Concili formà part de l’equip internacional que treballà en la renovació de la litúrgia, fou elegit representant de l’episcopat espanyol, per tal d’assessorar els bisbes sobre aquest tema. Durant  el Vaticà II, el P. Adalbert col·laborà en la preparació de la Constitució “Sacrosanctum concilium”, que va ser, en paraules del P. Alexandre Olivar, “una coronació del treball dels liturgistes”. Després del Concili Vaticà II, el P. Franquesa ocupà llocs destacats en el Consilium ad Exsequendam Constitutionem de Sacra Liturgia, format el 1964 i presidit pel cardenal Lercaro, arquebisbe de Bolonya.

El P. Franquesa, que comprenia l’important valor de la celebració comuna de l’Eucaristia, apostà decididament per la concelebració, de tal manera que s’hi convertí en un apòstol. Va ser al monestir de Mont-César, a Lovaina, que el P. Franquesa va fer una conferència, al costat del teòleg Karl Rhaner, sobre la concelebració.

Quan el 1970, el papa Pau VI creà l’Institut Ecumènic de Tantur (que reunia teòlegs de diverses confessions cristianes), el papa Monitini volgué que hi hagués una comunitat monàstica que conferís a l’entitat un ambient de pregària. I va ser el P. Adalbert nomenat el primer superior de la petita comunitat montserratina que s’hi instal·là a l’Institut Ecumènic de Tantur, a Terra Santa, i que romangué fins el 1983. Com deia el P. Adalbert, “els meus anys a Terra Santa han estat l’experiència més profunda de la meva vida”. Quan tornà  Montserrat, el P. Franquesa es dedicà a ordenar la seva nombrosa documentació escrita i reunida per ell.
El P. Franquesa publicà diversos treballs, alguns de caràcter històric, que revelen els diferents interessos que tingué el P. Adalbert, començant per l’antiga litúrgia hispànica. Això va fer que el P. Franquesa fos elegit membre de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.    

El P. Adalbert, que morí a Montserrat el 6 d’octubre de 2005, a punt de fer 98 anys, va ser un monjo humil i alhora, savi, reconegut internacionalment pel seu treball en la litúrgia i en l’ecumenisme.