He recordat aquestes paraules de Jesús (Mt 10:26), que també recull l’evangelista Lluc (12,2), després d’escoltar la intervenció del president en funcions de la Generalitat del País Valencià, dilluns passat al Congrés dels Diputats i les dels diputats que el van interrogar. Perquè res d’amagat, no quedarà ocult.
I és que entre la versió que donava el senyor Mazón dels fets del dia 29 d’octubre de l’any passat i la versió dels periodistes, l’àmbit de l’esquerra i, sobretot, la dels familiars de les víctimes de la Dana, hi ha força contradiccions.
Per a mi, la contradicció més flagrant és quan el senyor Mazon, primer va dir que havia arribat al Cecopi “a media tarde”. Després, “a partir de las 7” i finalment, “a las 20 y 28”. Evidentment que “a partir de las 7” encara pot considerar-se “a media tarde”, però “a las 20 y 28”, jo diria que jo no és “a media tarde”, sinó ja de nit.
En qualsevol cas, la veritat sempre guanya, perquè com diu Jesús, “no hi ha res d’amagat” que no s’haja de saber. I segurament sabrem què va passar de veritat aquell 29 d’octubre de 2024.
George Orwell (1903-1950), deia que “en el temps d’engany universal, dir la veritat és un acte revolucionari”. I també: “Si la llibertat significa alguna cosa, serà sobretot, el dret a dir a la gent allò que no vol escoltar”. Per això la importància tan gran dels mitjans de comunicació per aclarir els fets de la Dana. Encara que alguns no vulguin escoltar-los. Ni saber-los, mentre amaguen la veritat.
La periodista Maribel Vilaplana, testimoni clau en aquests fets que s’investiguen, hauria de recordar que Orwell deia també que “periodisme és publicar tot allò que no volen que es publique. La resta, són relacions públiques”. I dir la veritat de tot el que va viure aquell dia al Ventorro i fora del restaurant, més enllà de les dues cartes que va donar a conèixer.
Una pregunta que m’he fet sovint i que cap dels diputats no li va fer al senyor Mazón, és la següent: Si en el dinar al Ventorro, a l’ara president en funcions de la Generalitat li hagueren dit que el seu fill havia tingut un accident i que estava hospitalitzat, el senyor Mazón hauria continuat dinant com si res, allargant durant hores la sobretaula, o bé hauria deixat el restaurant i se n’hauria anat directe a l’hospital?
Necessitem polítics sincers, honestos, veraços. La Paraula de Déu elogia la sinceritat i per això l’Escriptura posa com a exemple l’home que “té el cor sincer i les mans netes de culpa” (Ps 23,4). Al contrari, Déu abomina la mentida i la falsedat: “Als seus llavis no hi ha sinceritat, guarden al cor la intriga” (Ps 5:10) i també: “Desbastau els amics de males arts, extermineu els mentiders... l'home fals, Senyor, vós l’abomineu” (Ps 5:10).
Cal saber la veritat, sobretot, per la dignitat dels familiars de les víctimes de la Dana. I que cadascú puga assumir les seues responsabilitats i rebre la retribució segons els propis actes, com diu el profeta Ezequiel: “Vos jutjaré a cadascun segons la vostra manera de fer” (Ez 18:20).
Enmig de tants interrogants i de diverses versions dels fets d’aquell 29 d’octubre, al final sabrem la veritat del que es va fer i del que no es va fer, ja que com diu Jesús de Natzaret, “No hi ha res d’amagat que no s’haja de saber”.
Per cert, ¿els bisbes valencians no tenen res a dir amb relació al que va passar el 29 d’octubre de 2024 i a la gestió de la Dana per part del govern valencià? ¿Va ser una catàstrofe natural i prou?
Temàtica
Territori
Grups
