El Diccionari Normatiu Valencià defineix la paraula "miserable", en la seua primera accepció, com aquella persona que "es comporta amb avarícia i mesquinesa". En la seua segona accepció, diu que una persona miserable és aquella que "es mereix el menyspreu o la indignació per la seua vilesa". I la tercera accepció de "miserable", és refereix a aquell que és "menyspreable pel seu ínfim valor, la seua insignificança o insuficiència".
No sé quina d'aquestes tres accepcions (o potser les tres), és la millor per definir els polítics que utilitzen electoralment els immigrants, criminalitzant-los pel fet de ser pobres. Curiosament, cap polític d'aquests no denigra els immigrants (de primera que arriben en avions privats), que es gasten milers i milers d'euros a les botigues d'alt estànding de les nostres ciutats.
Miserables són (ara que celebrem el primer aniversari d'aquell nefast 29 d'octubre de 2024), aquells polítics que insulten i maltracten els familiars de les víctimes de la Dana, definint-los, no com a afectats, sinó com a interessats. És de tindre una nul·la sensibilitat i molt poca humanitat (ells que es diuen cristians), qualificar d'interessats els pares, els germans o els fills dels qui van morir ofegats ara fa un any, per no haver estar avisats a temps. Per no haver rebut un missatge alertant-los del perill de l'aigua i del fang que ens venia al damunt.
També són miserables els polítics que ataquen el valencià, d'una manera clara o d'una manera subreptícia, com d'amagat. Millor no ho hauria pogut dir la periodista Isabel Olmos, quan afirmava que "l'actual Consell no ha deixat de transmetre un constant menyspreu a l'idioma propi" dels valencians (Levante, 16 d'octubre de 2025). També la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la senyora Verònica Cantó, no podia expressar-ho millor, quan digué que actualment (degut a l'atac frontal a la llengua per part dels polítics que ens governen),"ens trobem en un moment crític per al valencià i per a la institució", ja que en els nostres dies "està en joc la nostra llengua".
Els qui neguen la unitat de la llengua que parlem els valencians, els andorrans, els catalans, els mallorquins, menorquins i eivissencs, els ciutadans de l'Alguer, de la Franja Oriental d'Aragó, els de la zona murciana del Carxe o els de la Catalunya Nord, haurien de sentir les paraules del rei Felip VI quan, fa uns dies, a la ciutat peruana d'Arequipa, inaugurà el X Congreso Internacional de la Lengua Española, que se celebrà del 14 al 17 d'octubre passat. El rei Felip digué que l'espanyol és "un medio providencial de comunicación y un vínculo de fraternidad entre las varias naciones de origen español derramadas sobre los dos continentes". Més clar: aigua. El rei dels espanyols defensava la unitat de la llengua de Cervantes, com afirmen els filòlegs de tot el món. La llengua que parlen els ciutadans de Madrid i els de La Habana, els de Valladolid i els de Buenos Aires, els de Sevilla i els de Santiago de Xile. O és que els polítics valencians que neguen la unitat de la nostra llengua (i que diuen que el valencià i el català són llengües diferents), creuen que hi ha una llengua colombiana, una argentina i una mexicana (diferents entre elles) i diferents de l'espanyola? No estaria malament que el rei dels espanyols diguera el mateix pel que fa a la llengua d'Ausiàs March i de Ramon Llull i no fera el ridicul (com fa la Casa Real), en posar a la seua web una versió valenciana, "diferent" de la catalana!
El PP i VOX están posant en la diana els immigrants, els familiars de les víctimes de la Dana i la nostra llengua. I eixa política d'utilitzar els immigrants, els afectats per la Dana i la llengua com arma electoral, és perillosa, immoral i indigna d'uns partits amb representació a les Corts Valencianes.
Els miserables polítics que menyspreen els immigrants i que defensen un Pla Valencià d'Estadística, que segrega les dades entre els espanyols i els nascuts a fora de l'estat, demostren amb aquesta mesura la seua inhumanitat i la seua mesquinesa. I la seua hipocresia en anomenar-se cristians. Que escandalós resulta que aquests polítics que criminalitzen els més desemparats de la nostra societat, després no tinguen cap vergonya en ocupar els primers llocs a la plaça de la Mare de Déu dels Desemparats, a la missa d'Infants. Una Marededéu que empara els qui aquests partits criminalitzen i desemparen.
Aquests polítics haurien de sentir les paraules de Jesús, quan denunciava aquells que "els agrada ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues" (Mt 23:6). M'agradaria que l'arquebisbe de València desemmascararà la hipocresia d'aquests polítics. De segur que l'arquebisbe Òscar Romero, amb valentia, denunciaria els polítics miserables que "preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit" (Mt 23:7).
Per això aquests polítics que neguen una veritat científica (com és la unitat de la nostra llengua), que maltracten els afectats per la Dana i que ataquen i criminalitzen els immigrants, pel fet de ser pobres, també se'ls pot aplicar les paraules de Jesús: "Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites" (Mt 23: 13).
Els polítics que no actuen amb honestedat, negant la veritat científica de la unitat de la nostra llengua i que condemnen els immigrants i que insulten els familiars de les víctimes de la Dana, són, com deia Jesús, "com sepulcres emblanquinats", ja que "per fora semblen bonics, però per dins són plens d'ossos de morts i de tota mena d'impuresa" (Mt 23:28). Per això, a aquests polítics, sense humanitat ni sentiments i que ataquen amb els seus programes electorals el missatge de l'Evangeli, Jesús de Natzaret els diu, també hui: "Igualment vosaltres, per fora sembleu justos, però per dins sou plens d'hipocresia i de maldat".
Els polítics que no saben demanar perdó als familiars de les víctimes de la Dana i que amb arrogància les menyspreen, mostren la seua indignitat per ocupar els càrrecs que tenen, ja que un governant ha de ser, abans que res, humil. I a més, servidor dels més pobres i desvalguts, com ho són els immigrants, els afectats per la Dana i els valencians que tenim la nostra llengua amenaçada (precisament) pels qui l'haurien de protegir.
I és que Jesús va estar sempre al costat dels més indefensos i dels més oprimits. No al costat dels opressors. De fet, Jesús va ser amic dels malalts, dels marginats, de les dones, menyspreades per la societat... No va ser amic dels poderosos, com Herodes o Pilat.
Cada vegada veig més clar que els polítics que ens governen, s'assemblen més i més a l'orgullós i mesquí fariseu de la paràbola (Lc 18:9-14), a qui Jesús denuncià per la seua hipocresia i la seua arrogància, mentre que els familiars de les víctimes de la Dana i els immigrants, i també els valencians que veiem la nostra llengua amenaçada, som com el publicà d'aquest fragment evangèlic, un home elogiat pel profeta de Natzaret per la seua senzillesa i humilitat. Una humilitat que els caldria, i molt, als nostres governants.
El monjo trapenc, Thomas Merton deia: "Faig del meu silenci monàstic, una protesta contra les mentides dels polítics". Per la meua part, amb el meu article faig un reconeixent als familiars de les víctimes de la Dana, alhora que manifeste el meu suport a la seua lluita per conèixer la veritat del que va passar el 29 d'octubre de 2024. És també un reconeixement als periodistes que informen i investiguen els fets del 29 d'octubre i als milers de voluntaris que van ajudar els damnificats que van perdre els seus familiars i les seues pertinences. I finalment, és un reconeixement a la tasca, tan important, que està fent la jutgessa Nuria Ruiz, acollint i escoltant les persones que van patir tant, per l'aigua i pel fang que va destrossar tantes i tantes vides. Però el meu text és també una denúncia per la gestió del govern valencià, el 29 d'octubre de l'any passat.
Grups
