Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Això demana Sant Benet a la seva Regla (64:8) a l’abat, per tal que serveixi la comunitat i no sigui l’amo i senyor d’ella. Per això m’ha agradat que el Sr. Pere Aragonès, nou president de la Generalitat, hagi fet seus els versos de “La pell de brau” del poeta Salvador Espriu: “Ets tan sols el més humil dels servidors”.

Els polítics que formaran el nou govern de Catalunya, no haurien de caure mai en l’actitud dels mestres de la Llei, una actitud que Jesús va blasmar fa dos mil anys. Jesús, per prevenir la gent senzilla de la superficialitat i dels enganys dels mestres de la Llei, deia: “No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues”. I Jesús acabava així: “Són els qui seran jutjats més rigorosament” (Mc 12:38-40).   

L’exercici de la política, si s’entén com a servei als ciutadans, és una manera noble de ser útil a la societat, com ha dit el papa Francesc. Però si la política no s’entén com un servei sinó com un mitjà per a trepitjar els altres d’una manera despòtica i per a fer més i més diners i, a més, de manera il·lícita, aleshores es converteix en una cova de lladres.

L’abat Sant Bernat de Claravall adreçava al seu deixeble, el papa Eugeni III, quan va ser elegit bisbe de Roma, aquestes paraules: “Vas a presidir per vetllar, per atendre, per tenir cura, per servir”. I afegia encara: “Tu has de ser la figura de la rectitud, el qui afirma la veritat, el refugi dels oprimits”. Aquesta hauria de ser sempre l’actitud del nou govern. L’abat Sant Bernat demanava també als pastors de l’Església, que fossin sol·lícits amb els més desafavorits: “Has de tenir cura dels pobres, ets l’esperança dels qui sofreixen misèria i tutor dels orfes”.

Aquest hauria de ser també el comportament dels polítics: des de l’honestedat i la rectitud, preocupant-se pels qui pateixen i servint els ciutadans, més que no pas manant-los. És el que desitjo al president de la Generalitat: que serveixi el poble de Catalunya amb honestedat i rectitud i faci realitat en la seva manera de governar, els versos d’Espriu que el Sr. Aragonès digué divendres passat: “El desvalgut i el qui sofreix, per sempre són els teus únics senyors”.

Sant Benet a la seva Regla demana a l’abat “que mostri,  més aviat amb fets que no pas de paraula” (RB 2:12) el que s’ha de fer, cosa que també s’ha de demanar al president de la Generalitat. I que l’abat “miri de ser més estimat que temut” (RB 64:15).

També es pot aplicar al nou president l’advertiment que Sant Benet fa a l’abat, ja que en ser elegit pare de la comunitat, l’abat “ha de saber que, a qui més es confia, més se li exigirà” (RB 2:30). Igualment, Sant Benet vol que l’abat (com el president), “sàpiga també quina cosa tan difícil i tan àrdua no accepta” (RB 2:31). Aquesta mateixa idea, Sant Benet la repeteix al capítol 64, quan recorda que “el qui ha estat instituït abat ha de pensar sempre quina càrrega no ha acceptat i a qui haurà de donar compte de la seva administració” (RB 64:7). També el nou president no hauria d’oblidar mai que es deu als ciutadans i que per això mateix, haurà de donar compte al poble de Catalunya de la seva actuació, perquè com diu Espriu, ell és  “tan sols el més humils dels servidors”.   

Tant de bo que en el nou govern de Catalunya prevalgui sempre l’actitud de servei per damunt de l’ambició i el despotisme. I la generositat per sobre de qualsevol mesquinesa, trampes o males arts. Perquè els autèntics polítics (i això no ho haurien d’oblidar mai els qui han estat cridats a aquest servei), són elegits “per vetllar, per atendre, per tenir cura, per servir”, com deia Sant Bernat. Així faran seu el testament atribuït al rei Jaume I, quan demanava “Estimar i protegir totes les persones i el poble; fer regnar la justícia i vetllar perquè els grans no oprimeixin els petits”.

A més, el president de la Generalitat hauria de tenir sempre al davant (i no oblidar-lo mai), el Salm 100:

 

 

Estudiaré la causa de la gent honrada,

sempre que recorrin a mi.

Portaré les coses de palau

amb honradesa do cor,

no em proposaré d’aconseguir

cap objectiu innoble.

No sóc amic dels qui obren contra llei,

no hi vull tenir tractes;

que s’allunyin de mi els cors perversos,

són per a mi uns desconeguts;

m’és insuportable l’home d’ulls altius

i de cor arrogant.

Poso els ulls en gent fidel del país,

per cridar-los a viure amb mi;

són homes de conducta irreprensible

els qui estan al meu servei.

No tindran lloc al meu palau

els homes fraudulents;

no es mantindrà a la meva presència

ningú que menteixi”.

 

La lletra del nou govern Aragonès, amb els versos d’Espriu, sona molt bé. Només falta que la música també soni igualment bé, per tal que la Generalitat es dediqui a treballar pel bé dels ciutadans, sobretot dels més desafavorits i els socis de govern no es dediquin a atacar-se o desqualificar-se mútuament com han fet al llarg de l’última legislatura.