La Llum Santa i delicada al Carme se'n va entrar

Així canten els Goigs de la Misteriosa Llum la festa que se celebra avui, 21 de febrer, amb el prodigi que va tenir lloc a Manresa aquest dia de 1345, quan la llum provinent de Montserrat donà la raó als manresans en el plet per la construcció de la sèquia.

Davant l’obstinació del bisbe de Vic “per l’aigua que passava per terres del Bisbat”, Manresa va viure set anys de problemes que “durà semblant desventura”. Però com canten aquests Goigs, els manresans “veren la Llum que venia per rescat de nostre bé”. I és que “de Montserrat certament partí tan alta ventura, perquè la Verge procura sempre el bé de la gent”.

Com conta la tradició, la llum que venia de Montserrat i que entrà a l’església del Carme, es va partir en tres: “una part en gran claror entrà dins la Trinitat, l’altra a Sant Salvador de consemblant igualtat; l’altra, sens fer moviment, en la clau restà segura”. Finalment “la Llum de nostra ventura isqué dalt per l’obertura, restant el poble content”. Manresa comprovà amb la Misteriosa Llum, que “aquella Llum resplendent tan gentil, clara i pura, la Trinitat ens figura Misteri tan excel·lent”.

A la Bíblia (ja des del Gènesi) i sobretot als Evangelis, i encara més en el de Sant Joan, el signe de la llum és ben present. Jesús mateix ens diu que ell és la llum del món, una llum que “resplendeix enmig de les tenebres, sense que les tenebres l’hagin pogut atènyer mai” (Jo 1:5).

Igual que fa 677 anys, també avui la Misteriosa Llum ens empeny a trencar les tenebres del nostre món, a treballar per la justícia i a il·luminar tantes i tantes foscors com hi ha a la nostra societat. Avui la Llum de Manresa ens encoratja a fer nostre el projecte “Invulnerables” i la Fundació del Convent de Santa Clara, que promou Sor Lucía Caram, a involucrar-nos en el voluntariat a l’hospital Sant Joan de Déu, a col·laborar amb Càritas, Ampans o amb les diverses ONG de Manresa que treballen per ajudar els més desfavorits de la nostra societat, sobretot enguany, degut a la covid-19. I també per acompanyar, amb afecte i estimació, els immigrants i els refugiats que arriben a Manresa, perquè sentin l’escalf humà d’una ciutat solidària i fraterna.

Els Goigs de la Misteriosa Llum ens descriuen el canvi d’actitud del bisbe de Vic en veure el prodigi de la llum que venia de Montserrat i que entrava al Carme: “jo no vull més rotura amb mon poble ni ma gent”. Per això avui, la festa de la Misteriosa Llum també ens encoratja a treballar perquè a Manresa no hi hagi cap fractura social, sinó que sabent-nos germans els uns dels altres, sapiguem acollir i acompanyar amb sol·licitud i estimació els qui més sofreixen. D’aquesta manera també entrarà al nostre cor la llum que és Jesús de Natzaret, que il·lumina i omple de claror els racons més foscos de la nostra vida.

Com deia el periodista Xavier Domènech, “la llum als ulls de què parlava Maragall, condueix a traçar les nostres accions amb el cap”. I sobretot, afegeixo jo, amb el cor.